LA PALESTRA

AZUZANDO EL MIEDO

2010-05-04T18:22:00.003+02:00

Hace unos meses la dirección del PP de Catalunya explicaron que iban a centrar su campaña electoral en las próximas autonómicas en cuestiones como la Seguridad Ciudadana y la Inmigración. El Sr. Manfredi, concejal del PP de Olesa y leal servidor del aparato de su partido, ha aprendido bien la lección y en seguida se ha puesto manos a la obra a cuestionar la Seguridad de Olesa. Pero que nadie se equivoque no lo hace con la voluntad de mejorar su pueblo, sino porque des de la Dirección del PP le han explicado que azuzando el miedo se ganan votos.

Cabe recordar, que a lo largo de la historia y en tiempos de crisis la derecha siempre ha azuzado el miedo para conseguir el voto ya sea atacando a la inmigración o cuestionando la seguridad. A modo de ejemplo podemos ver el ascenso de la ultraderecha en Francia y en Austria en las últimas elecciones. Asimismo, también podemos tener en cuenta las previsiones de incremento en votos para partidos como Plataforma per Catalunya, que centran su discurso en el ataque a los inmigrantes.

Esta estrategia ha sido adoptada por el PP de Olesa, es por este motivo que en los últimos meses se han podido leer diversos artículos del PP en los que se cuestiona la seguridad en Olesa. Como han podido comprobar en el último número del 08640 en un artículo firmado por el Sr. Jordi Manfredi, se plantea que hay pocos efectivos de la policía local, que éstos no cuentan con los medios necesarios y que el presupuesto en materia de seguridad ciudad se ha visto recortado en el 2010. Lo que olvida decir el Sr. Manfredi es que tenemos uno de los índices de delincuencia más bajos de la comarca y que Olesa, según los datos de que disponemos, es una ciudad tranquila. También olvida decir el Sr. Manfredi que en nuestro término municipal los delitos y las faltas cometidas durante el 2009 han disminuido de forma sustancial respecto al 2008, algo que pone de manifiesto que Olesa es un pueblo seguro. También olvida decir que con la incorporación de los 6 nuevos agentes (son 6 y no 5) Olesa contará con la plantilla de la policía local más grande de su historia. Cabe mencionar, que el Sr. Manfredi, en representación del PP ha asistido a diversas reuniones de la Junta Local de Seguridad y por tanto, conoce todos estos datos.

En su artículo, el responsable del PP afirma que si el Partido Popular gobierna Olesa será una ciudad segura. No es la primera que hacer una afirmación absurda, hace meses nos sorprendía con un panfleto en el que aseguraba que en caso de gobernar contratarían al doble de policía. Hagamos números, la plantilla de la Policía Local cuesta exactamente 1,5 millones de euros a las arcas municipales, por tanto, doblar la plantilla supone dedicar otros 1,5 millones de euros del presupuesto, que, como ustedes comprenderán en un contexto de crisis y disminución de los ingresos es materialmente imposible. En consecuencia no logro entender exactamente a través de que hecho milagroso un eventual gobierno del PP en Olesa mejoraría la seguridad si ha quedado acreditado que Olesa es un pueblo tranquilo y si su principal propuesta para conseguirlo es irrealizable.

Vaya por adelantado que la Seguridad Ciudadana es una prioridad para el Gobierno Municipal y que nuestras puertas siempre han estado abiertas a propuestas que nos permitan mejorar Olesa, pero hay que decir que hasta la fecha no hemos recibido ninguna propuesta del PP de Olesa, ni siquiera en las Juntas Locales de Seguridad a las que han asistido.

Acabaré estas líneas recordando la canción de Serrat “los macarras de la moral” que me parece muy adecuada y que les recomiendo que escuchen.

“…te acosan de por vida
azuzando el miedo
pescando en el rio turbio
del pecado y la virtud
vendiendo gato por liebre…
…son la salsa de la farsa
el meollo del mal rollo…
…del recelo y del canguelo
los macarras de la moral.”

MES MENTIDES DEL BLOC OLESÀ

2009-11-21T09:32:00.001+01:00

Resposta a l’article publicat a la pàgina web del Bloc Olesà i que podeu trobar clicant aquí.

Es curiós com algunes persones manipulen la realitat i l’adeqüen als seus interessos. És igualment curiós com simplement agafant algunes paraules grandiloqüents i barrejant-les amb una manipulació intencionada de la realitat es pot arribar a insinuar greus acusacions sobre terceres persones.

Això és el que passa amb el darrer article publicat pel Bloc Olesà a la seva pàgina web a on vinculen mentides amb insinuacions de corrupció envers la meva persona. I tot això perquè? Doncs simplement perquè l’encarregat d’obres de la llar d’infants la baldufa no va deixar accedir a les Sres. Pilar Puimedon i Georgina Muñoz a les obres de construcció de la nova llar d’infants.

El primer que ens hem de preguntar és si dos Regidores del Govern o de l’Oposició poden accedir a qualsevol obra sense notificar-ho al coordinador de Seguretat i Salut, sense portar els Equips de Protecció Individual pertinents, sense conèixer el Pla de Seguretat i Salut o simplement sense anar acompanyats per la Direcció d’Obres. Evidentment tota la normativa sectorial és molt estricta en matèria de control d’accessos. De fet, que hagués passat si el encarregat d’obres permet l’accés de les dues persones sense coneixement del Coordinador de Seguretat i pateixen un accident?

Dit això passem a analitzar les mentides vessades pel Bloc en el seu article. En primer lloc, cal aclarir que tots els Grups Municipals, del govern i l’oposició saben que poden visitar qualsevol de les obres que s’estan executant a Olesa. Per fer-ho només ho han de notificar a la Regidoria d’Ordenació i Disciplina Urbanística que organitzarà una visita a les obres que ho demanin acompanyats per la Direcció Facultativa i el Coordinador de Seguretat i Salut. Això s’ha comunicat a tots els grups municipals en diferents Juntes de Portaveus. En segon lloc, cal aclarir que en Junta de Portaveus celebrada el darrer dijous dia 19 de novembre es va tractar la qüestió de l’accés no autoritzat de les Regidores del Bloc Olesà a les obres de la llar d’infants La Baldufa i que en aquella reunió el Regidor Joan Segado va manifestar que l’encarregat de l’obra havia prohibit el accés de les regidores del Bloc Olesà per tenir instruccions de l’Arquitecte Director de les obres. Es curiós com un dia després publiquen un article en el que diuen que qui prohibeix el seu accés és el Regidor. No cal, ni tant sols preguntar-se qui menteix, és evident. La versió del Sr. Joan Segado un dia abans té sentit, l’altre és simplement una versió intencionada i manipulada de la realitat amb la única voluntat d’acusar de manca de transparència al Govern Municipal.

En conclusió, les Regidores del Bloc Olesà, com qualsevol altre membre del Consistori poden visitar totes les obres que s’estan executant a Olesa. Per fer-ho només ho han de notificar a la Regidoria, per tal que ho posi en coneixement del Coordinador de Seguretat i Salut i la Direcció Facultativa i els proporcioni els equips de protecció individual. Aquest és el procediment habitual quan fem alguna visita d’obres amb veïns, diputats, regidors del govern o el propi alcalde. Perquè hauria de ser diferent amb les Regidores del Bloc Olesà?

Per acabar l’article, només hem queden algunes reflexions per compartir amb els lectors: Qui té un comportament poc transparent presentant-se a visites d’obres sense notificar-ho a ningú? Qui és qui no compleix la llei obviant la llei de Prevenció de Riscos Laborals i personant-se a les obres sense autorització ni coneixement del Coordinador de Seguretat i Salut?

L’Únic comportament poc transparent i antidemocràtic és el de les Regidores Puimedon i Muñoz, que pensen que el seu carnet de Regidors les habilita per incomplir qualsevol tipus de llei. Dóna igual que la resta de mortals: regidors del govern, treballadors de l’obra, proveïdors, etç. hagin de complir la llei en matèria de Prevenció de Riscos Laborals, elles tenen una cartolina retallada en forma de carnet que les habilitat com a Regidores per saltar-se la llei i si algú les hi impedeix és antidemocràtic, poc transparent i, fins i tot corrupte.

SOBRE EL CARRER ALFONS SALA

2009-05-12T16:56:00.000+02:00

Com ja deuen saber pels diferents mitjans de comunicació, el carrer Alfons Sala, ja s’ha obert al trànsit i funciona amb tota normalitat. Ara que s’han acabat les obres de reparació i millora del carrer Alfons Sala és el moment de fer una reflexió en profunditat sobre tot el que ha succeït durant els quatre anys que el carrer ha estat tancat al tràfic i explicar-ne la seva història.

A l’any 2005, es va adjudicar l’obra d’urbanització del carrer a l’empresa constructora VOPI-4. Les obres comencen al mes de febrer del mateix any i van evolucionant amb una certa “normalitat”, tot i que, els veïns ja anaven advertint a l’Ajuntament dels diferents problemes que detectaven en l’execució de les obres. El mes de juliol del mateix any, quan l’empresa vol donar per finalitzades les obres, un grup de veïns del carrer presenten un document a l’Ajuntament, que inclou reportatges fotogràfics, en el que posen de manifest un seguit de defectes del carrer (cantonades malament executades, irregularitats en els nivells i les cruïlles, estanquitat d’aigua, dèficit de l’asfalt, xamfrans trencats, etç). La veritat, es que en aquell moment, tampoc es fa massa cas del que plantegen els veïns, tot i que es demanen diversos informes al respecte que apunten a que aquests problemes són interpretables i subsanables.

Cal aclarir, però, que el principal problema del carrer encara no s’havia detectat, tal i com es va poder comprovar al mes de setembre del 2005, moment en que es van enfonsar parts de l’asfalt del carrer. Tampoc llavors es va detectar l’origen real del problema, els desperfectes es van imputar tècnicament a una mala compactació del terra en alguns punts, quelcom que va portar a reparar únicament aquells punts que s’havien enfonsat.

Es en aquell moment, quan algun polític pregunta per l’execució de les obres i demana una còpia del llibre d’ordres que es detecta que no existeix l’ esmentat llibre i que, per tant, el seguiment de les obres per part de la Direcció Facultativa, no havia estat diguem-ne “molt acurat”. Allò va portar als responsables polítics a demanar noves proves tècniques, incloses inspeccions dels col·lectors amb càmeres. Va ser en aquell moment quan es va començar a veure la punta de l’ iceberg del problema real: l’estat del clavegueram. Tot i així, no es va dimensionar correctament l’abast dels desperfectes.

Com a conseqüència d’aquestes inspeccions s’ordenen reparacions del clavegueram i l’asfalt en el tram del carrer Alfons Sala comprés entre Metge Carreras i Cebrià Montserrat que l’empresa executa entre els mesos d’octubre i desembre de 2005. En finalitzar aquestes reparacions, acceptades per la Direcció Facultativa com a suficients, s’encarrega un informe pericial a la oficina tècnica de cooperació de la Diputació de Barcelona. Aquest informe que entra per registre a l’Ajuntament d’Olesa en data 1 de març de 2006 determina que existeixen greus deficiències en les obres executades, especialment pel que fa al clavegueram i les escomeses existents.

A partir d’aquest moment comença tot un procediment administratiu i jurídic que dura més de dos anys i que passa per diferents fases. La creació d’una comissió d’investigació, el cessament i la incoació d’expedients disciplinaris a la direcció facultativa, la contractació d’una nova direcció facultativa, l’elaboració de nous informes per part d’aquesta nova direcció que dimensionen realment l’abast del problema als col·lectors i les escomeses dels habitatges. És en aquest moment i amb aquests informes quan es detecta la magnitud del problema.

Amb tot això a la taula, l’Ajuntament va encetar una negociació amb l’empresa constructora per tal d’arribar a un acord de reparació que mai es va executar. Tot això amb un bombardeig constant de recursos, al·legacions i contenciosos administratius interposats per l’empresa constructora que han fet que tot els procés administratiu, extens en si mateix, s’allargués encara més.

Les actuacions que hem fet des de l’actual govern, d’ençà que vam assumir les nostres responsabilitats, també han durat molt, però s’han fet amb tota la seguretat jurídica. En primer lloc es va decidir resoldre el contracte amb l’empresa constructora i es van executar l’aval i la darrera certificació d’obres en concepte de danys i perjudicis, quelcom que va requerir d’un informe preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya que va trigar més de quatre mesos però que va donar la raó a l’Ajuntament. Posteriorment i d’acord amb els veïns es va redactar el nou projecte de reparació i millora del carrer i per últim es va adjudicar l’obra a la nova empresa constructora. En aquest cas, igual que en l’anterior amb un bombardeig constant de recursos, al·legacions i contenciosos interposats per l’empresa que havia executat malament les obres i que va allargar molt més tots els terminis.

Finalment, al gener del 2009 s’iniciaven les obres de reparació i millora que van finalitzar en data 24 d’abril. Aquestes noves obres s’han realitzat amb un seguiment exhaustiu per part de la Direcció Facultativa, l’Ajuntament i els veïns que han participat en totes les visites d’obres.
Ara el carrer Alfons Sala ja esta reparat, finalitzat i obert al trànsit, tot i que la seva història continuarà durant força temps. De moment l’Ajuntament ja ha guanyat el primer judici contra l’empresa, però encara en queden dos. El meu desig i suposo que el de molts altres és guanyar aquests dos judicis i fer pagar a l’empresa que va fer les obres malament fins l'últim cèntim d’euro que ens han costat aquestes reparacions.

Aquesta és la història del que ha succeït al carrer Alfons Sala d’una forma mes o menys resumida. De tota aquesta informació cadascun pot treure les seves pròpies conclusions, les meves són les següents:

Tots aquest problemes es podien haver resolt durant l’execució de l’obra al 2005, només hauria calgut un seguiment acurat per part dels responsables. A partir d’aquí, un cop acabada l’obra i amb la poca voluntat de col·laboració mostrada per l’empresa la cosa és complica i s’allarga molt. Durant aquests anys s’han seguit tots els tràmits necessaris i obligatoris per poder executar les reparacions amb totes les garanties.

Això no vol ser, ni és, una excusa sobre la gestió que s’ha desenvolupat des del Govern Municipal. Crec sincerament que ens cal fer, a tots plegats, una mica d’autocrítica sobre el que ha estat la situació del carrer Alfons Sala. Possiblement, la classe política d’Olesa no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. El Govern anterior, per no escoltar als veïns i resoldre el problema quan es podia fer de forma ràpida i diligent. El Govern actual, per no haver estat capaç de trobar una solució més ràpida. I l’Oposició per limitar-se a sucar pa, a treure tot el profit electoral possible, sense plantejar ni una sola alternativa, ni una sola proposta que permetés resoldre el problema del carrer abans.

Pel que fa a la depuració de les responsabilitats, crec que ja s’ha fet. Les tècniques mitjançant la incoació d’expedients disciplinaris i les polítiques a les eleccions municipals. Es aquí, a on els polítics i els nostres partits assumim les conseqüències de la nostra gestió.

No voldria acabar aquest llarg article sense fer una menció als veïns del carrer. Exemple de reivindicació i de lluita per la millora del seu carrer. La seva tenacitat ha estat més que acreditada, però també el seu respecte i la seva coherència. Crec que han sabut demostrar que es pot reivindicar sense faltar al respecte. El temps ha demostrat que tenien tota la raó. També vull agrair-los la seva implicació i la seva col·laboració en l’execució de les obres. Cada divendres, a les 16.00 hores i de forma voluntària, una petita representació dels veïns ha assistit a la visita d’obres, han contribuït a l’anàlisi dels problemes que anaven apareixent i han participat en les decisions que s’han anat prenent. Sempre amb coherència, sempre amb responsabilitat.

EL FONDO ESTATAL DE INVERSIÓN LOCAL GENERARÁ EN OLESA 252 NUEVOS PUESTOS DE TRABAJO

2009-03-29T12:28:00.004+02:00

El Fondo Estatal de Inversión Local es una de las medidas adoptadas por el gobierno socialista para luchar contra la crisis económica. Consiste en la realización de obra pública que genere empleo a través de los Ayuntamientos. De esta manera se consiguen dos objetivos: mejorar la financiación local y reactivar la economía.

Con esta finalidad el Gobierno Socialista aprobó en el mes de noviembre un crédito extraordinario de 8.000 Millones de Euros a distribuir entre todos los pueblos y ciudades del País aplicando criterios de población (177 € por habitante). En el caso de Olesa el importe máximo a solicitar era de 3.939.228 €.

Entre los meses de Diciembre y Enero el Ayuntamiento de Olesa, en una carrera contrarreloj, ha elaborado y presentado 21 proyectos. Todos han sido ya aprobados por el Ministerio de Administraciones Públicas y a partir del 15 de abril se iniciaran las obras.

En Olesa, la totalidad de los recursos económicos se han destinado a las calles, las plazas y los parques públicos, y supondrán la creación de más de 115 nuevos espacios de aparcamiento gratuitos. Entre los 21 proyectos cabe destacar inversiones tan importantes como la nueva urbanización de la Rambla Catalunya, la remodelación de los parques de Poble Sec y Las Planas, la reparación de las calles Sant Pere y Margarida Biosca, la creación de una rambla peatonal en la carretera de La Puda y las mejoras en el alumbrado público. Todos estos proyectos representan el cumplimiento de gran parte de los compromisos electorales del PSC en las últimas elecciones municipales.

Cabe destacar que estos 21 proyectos generan 252 nuevos puestos de trabajo, que esperamos sirvan para paliar la elevada tasa de paro que tiene Olesa. Aprovecho desde estas líneas para informar a todas aquellas personas en situación de desempleo que pueden dirigirse al Departamento de Promoción Económica para informarse de estas ofertas de trabajo.

Os dejo las imágenes del alguno de los proyectos:

Para más información respecto de los proyectos que se realizaran en Olesa podéis consultar la presentación en power point que hay colgada en la página web del Ayuntamiento de Olesa: www.olesam.cat

HEM RETALLAT LA CARTOLINA!!!!

2009-03-06T19:00:00.002+01:00

Ja us ho deia jo en un post anterior que la petició per part del Bloc Olesà de carnets i pins pels Regidors acabaria amb cartolina retallada i plastificada. Semblava broma, oi? Doncs no era broma, el govern ha fet cas a una de les principals reivindicacions del principal partit de la oposició, ja els varem adreçar una carta per tal de conèixer exactament el nombre de pins que necessiten i una treballadora de l’Ajuntament ha destinat unes quantes de les seves hores de feina a imprimir i retallar cartolines per tal de fer carnets a tots els Regidors i Regidores, que tal i com informaven els companys del Bloc des de la seva plana web, era una de les seves principals reivindacions.

A mode de prova us deixo una fotografia del meu carnet com a Regidor. Continuo pensant que no serveix per a res, més enllà de fer perdre el temps a una treballadora, però bé si era el que el Bloc volia, com a mínim ara no diran que el govern no els escolta ni el fa cas...

EL NOU TANATORI AVIAT SERÀ UNA REALITAT

2009-02-09T11:04:00.000+01:00

En el darrer Ple Ordinari del mes de Gener es va aprovar la creació i establiment del servei de cementiri municipal, el primer pas per poder gaudir d’un Tanatori a Olesa de Montserrat, que podria estar en funcionament durant el primer semestre del 2010.

La ubicació definitiva d’aquest equipament està prevista a les instal·lacions de l’actual cementiri de Can Singla, quelcom que havia estat consensuat a la Comissió Informativa d’Urbanisme i oferirà els serveis de sales de vetlla, crematori i oratori multiconfesional. Cal últim punt, molt important, atès que fins ara, tots aquells que volguessin celebrar un funeral laic no disposaven de cap espai adient per desenvolupar-lo.

Aquesta actuació suposa la creació d’un servei indispensable pels olesans i les olesanes que fins ara havien de recórrer a les instal·lacions del tanatori de Martorell per vetllar els seus difunts.

Una vegada més, el principal partit de l’oposició, en comtes d’oferir el seu suport per assolir aquest equipament, no fa mes que qüestionar el govern, les instal·lacions i la documentació existent a l’expedient de creació del servei. Fins i tot han llençat falses acusacions sobre la relació entre el govern i alguna empresa de serveis funeraris. Tot això, fent ballar dades i acusant al govern d’ocultar l’expedient i la informació. Al respecte d’aquesta qüestió voldria fer diversos aclariments en resposta als articles penjats a la pàgina web del Bloc Olesà, si ja ho vaig explicar en un post anterior, suposo que dec patir alguna mena de masoquisme 2.0 que em portar a llegir sovint els continguts de la seva web.

Aclariments:

1.- Tota la documentació que conté l’expedient ha estat enviada a tots els partits amb representació al Consistori per correu electrònic una setmana abans del Ple, amb un oferiment explícit per parlar-ne de la qüestió en el moment que ho sol·licitessin i amb anterioritat al Ple. Els regidors del Bloc en cap moment es van adreçar a l’Ajuntament per poder parlar de la qüestió, fer una proposta o simplement demanar retirar el punt de l’ordre del dia per parlar-ho amb més tranquil·litat. Clar, que si meditem sobre la qüestió ens adonem que és millor no fer-ho i poder acusar al govern d’ocultar informació.

2.- El govern no planteja una privatització del servei sinó un model de gestió indirecta com el que desenvolupen molts altres Ajuntaments com el d’Esparreguera, Abrera, Martorell o Sant Andreu de la Barca.

3.- La documentació existent a l’expedient és correcta i així ho planteja el informe jurídic existent i degudament signat.

Fets aquests aclariments només cal afegir, recollint el guant que llença el bloc des de la seva web, que estic en disposició d’afrontar un debat públic i cara a cara amb el Sr. Planas per tractar aquesta qüestió. De fet, estic en disposició de debatre amb el Sr. Planas sobre qualsevol qüestió que ell vulgui plantejar.

En qualsevol cas, més enllà del soroll mediatic, lo important d’aquest qüestió és que aviat el Tanatori serà una realitat.

Un “pin” pels del bloc

2009-02-03T18:46:00.001+01:00

De quan en quan navego per la web dels “companys” del Bloc Olesà, llegeixo els seus articles i intento reflexionar al respecte. Suposo que deu ser una mena de masoquisme 2.0 que no puc evitar. El cas és que el seu article amb el títol “l’Equip de Govern, una altra vegada, vulnera els drets de l’oposició”, de data 29 de gener m’ha deixat absolutament perplex. (Podeu accedir a l’article clicant sobre l’enllaç).

En aquest article, en essència, es queixen per no haver estat convidats a la visita del Conseller Nadal a Olesa i demanen ser informats de tots els actes públics, rebre un pin de l’Ajuntament i un carnet que els identifiqui com a Regidors. Al respecte de tot això voldria fer algunes consideracions:

1.- La visita del Conseller Nadal NO va ser un acte públic, sinó una signatura de conveni, concretament del conveni per l’atorgament de la subvenció vinculada a la llei de barris. Tal i com preveuen les normes de protocol, una signatura de conveni no és un acte públic sinó privat, a la que únicament es convoquen a les parts que han participat i als mitjans de comunicació. Es per això que no es convoquen ni als regidors de l’oposició, ni a les entitats, ni als ciutadans, perquè es tracta únicament de la signatura d’un conveni. Molt sovint es signen convenis amb d’altres administracions per l’atorgament de subvencions, alguns es signen a l’Ajuntament i en d’altres ocasions l’Alcalde s’ha de desplaçar per signar-los, ja sigui a la Generalitat, al Consell Comarcal o a la Diputació de Barcelona. Cal afegir, que quan signem un conveni amb la Generalitat, ni l’Ajuntament convida a tots els membres del consistori ni la Generalitat convida a tots dels Diputats al Parlament sinó que els responsables de cada administració són els que participen. Vostès s’imaginen que cada cop que el President de la Generalitat signés un conveni amb alguna altre administració hagués d’anar acompanyat per l’Artur Mas?

2.- Pel que fa als actes públics que organitza l’Ajuntament, els regidors del bloc, al igual que tots els membres del Consistori sempre són convidats, tot i que no sempre assisteixen.

3.- En quant a un carnet que els acrediti com a Regidors, fa anys que l’Ajuntament d’Olesa no en fa, ni pels regidors del govern, ni pels regidors de l’oposició. Senzillament, em sembla innecessari. En tot el temps que sóc regidor del govern, tot i assistint a actes oficials al Palau de la Generalitat o a la Diputació de Barcelona, mai ningú m’ha demanat que acrediti la meva condició de regidor amb un carnet. I si alguna vegada ho fan, crec que n’hi haurà prou amb el meu DNI. Cal afegir, que és la primera vegada que em trobo amb una petició d’aquestes característiques. Però cap problema, si volen un carnet es pot fer un carnet, només cal retallar una cartulina...

4.- Pel que fa al pin d’Olesa que demanen, cap problema, no ens discutirem ara per això, així que si es necessari encarregarem pin, clauer, bolígraf, carpeta, encenedor i, si m’apures, fins i tot dos medalles...

ARE A OLESA: NECESSITEM HABITATGE PROTEGIT

2008-12-01T12:40:00.001+01:00

Les Àrees Residencials Estratègiques es desprenen del Pacte Nacional per l’Habitatge i el Decret lle 1/2007 de 16 d’octubre de mesures urgents en matèria d’habitatge, que han estimat en un total de 440.000 llars, les necessàries per cobrir les demandes d’habitatge protegit durant els propers 10 anys. La magnitud d’aquesta demanda no pot ser coberta únicament amb els mecanismes ordinaris existents i la Generalitat de Catalunya ha volgut assumir la creació de més sòl destinat a la construcció d’habitatge protegit mitjançant la creació de les Àrees Residencials Estratègiques.

Concretament una Àrea Residencial Estratègica és una nova figura del planejament urbanístic destinat a produir el sòl residencial necessari per atendre el dèficit actual d’habitatges de protecció així com les demandes futures. Les característiques principals d’una zona ARE són les següents:

Una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea.
Un mínim del 50% dels habitatges han de ser de protecció oficial. Cal recordar que en l’actualitat tota urbanització que es desenvolupi i no sigui ARE només ha de destinar el 20% dels habitatges a la protecció oficial.
Cessió de l’aprofitament incrementada al 15%. Totes les urbanitzacions no ARE només han de destinar un 10%.
Desenvolupament d’equipaments i serveis en paral·lel a la urbanització del sector. Fins ara tota urbanització ha desenvolupat primer habitatges i desprès serveis, amb el conseqüent retard en els serveis demandats pels nous veïns. Per primera vegada, la normativa estableix que en les ARES els serveis com ara escoles, zones esportives o centres mèdics han de desenvolupar-se en paral·lel a la urbanització i es financen amb la cessió de l’aprofitament.

Pel que fa al nombre d’ARES que es preveuen desenvolupar a Catalunya, tot i que algun municipi ha renunciat, en l’actualitat la Generalitat preveu desenvolupar 100 ARES a 84 municipis de tot Catalunya.

L’àmbit de l’ARE d’Olesa de Montserrat inclou el sòl del SUPR1, SUPR8 i SUPS1, donant continuïtat a l’Eixample Olesà. Perquè ens ubiquem, es tracta dels terrenys existents entre l’actual traçat de la C-55 i el barri de la Central. L’ARE té una superfície exacta de 15,40 hectàrees i preveu la creació de 899 habitatges, el que es tradueix en una densitat d’uns 60 habitatges per hectàrea. Aquests 899 habitatges estan distribuïts en 442 habitatges lliures i 457 habitatges protegits amb un preu aproximat de 102.000 € per habitatge de 70m2.

L’ARE d’Olesa també preveu la reserva de 19.000 m2 destinats a equipaments com un centre educatiu, un centre socio-cultural i una zona esportiva amb camp de futbol. Tanmateix, es preveu la reserva de 31000 m2 destinats a zones verdes, de 6916 m2 destinats a aparcament i una reserva viària destinada a xarxa de bicicletes. Per últim es preveu la creació d’una zona de serveis enfocada a dinamitzar l’activitat econòmica i generar ocupació.

Cal afegir que la zona a la que s’ubica l’ARE ja esta definida com a urbanitzable en el Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat l’any 1993. En aquest sentit, el PGOU preveu la construcció de 597 habitatges dels quals només es destinarien a protecció oficial 119 habitatges en front dels 457 que es preveuen en l’ARE.

No és la meva intenció en aquest article enganyar a ningú o simplement comentar les bondats d’aquesta actuació, és cert que també genera inconvenients com ara el increment de densitat o les afectacions a 9 habitatges existents en l’actualitat a la zona. En relació a les afectacions dels 9 habitatges existents a l’àmbit, la proposta actual de la Generalitat, passa per indemnitzar als propietaris pels seus habitatges, mantenint l’aprofitament que els correspongui en relació als m2 quadrats de la seva propietat en el desenvolupament del sector. A més, cal afegir, que aquests habitatges estan, de totes formes, afectats pel nostre Pla General, amb independència de que es desenvolupi o no la zona ARE.

En conclusió considero que en l’actualitat són més els avantatges que els inconvenients que genera l’Àrea Residencial Estratègica per a Olesa. Tot i així, des del govern de l’Ajuntament hem de continuar treballant per reduir a la mínima expressió els inconvenients que en l’actualitat pugui plantejar aquesta proposta. Es per això que hem plantejat les següents actuacions:

Reunió de treball amb els propietaris afectats per consensuar alternatives que redueixin, en la mesura del possible, els habitatges afectats, plantejant al·legacions conjuntes entre els veïns i el propi Ajuntament.
Treballar conjuntament i per la via de les al·legacions en la reducció de la densitat per hectàrea plantejada per la Generalitat reduint el nombre d’habitatges compresos en la proposta actual, acostant-nos més a la densitat mínima plantejada per la normativa de 50 habitatges per hectàrea.

Sota el meu parer, si som capaços d’assolir aquests objectius haurem reduït a la mínima expressió els inconvenients de les ARES mantenint tots els avantatges que aporta a Olesa i que es tradueixen fonamentalment en una proposta seriosa i contundent de creació d’habitatge protegit a un preu raonable que pot garantir el dret a l’emancipació dels joves de la nostra ciutat.

Resposta a les queixes sobre la Policia Local plantejades a l’edició de novembre del periòdic 08640

2008-11-29T13:19:00.000+01:00

En el darrer número del periòdic mensual 08640 van aparèixer diversos articles d’opinió relatius a actuacions de la Policia Local sota el títol “correus contra la policia”, als que considero del tot necessari donar una resposta.

En primer lloc i, en vers a la fotografia publicada del vehicle policial estacionat en una zona d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, de la qual desconeixem el dia en què es va realitzar, hem revisat les possibles causes de l’estacionament i, en aquest cas, intentar justificar-ho ben bé seria faltar a la veritat, atès que no s’ha detectat cap servei que motivés l’estacionament indegut. Per la qual cosa, s’han pres les mesures adients perquè aquest fet aïllat, i altres semblants, no es tornin a produir, ja que desdiuen els nombrosos i bons serveis que realitza diàriament el col·lectiu del cos.

Tot i així, i sense que això pretengui justificar aquell comportament indegut, cal comentar que el vehicle policial és un vehicle del poble, en funcions de servei d’urgència, i que sempre ha d’estar en el lloc més proper on es trobin els agents realitzant el servei, sense que això generi un perill, i per això, no és gens d’estranyar que tot sovint el puguem veure aturat o estacionat en llocs on no ho poden fer-ho altres usuaris, més encara quan es tracta de donar resposta a alguna urgència que es pugui produir.

Una altre queixa plantejada era relativa al soroll provocat per una festa al carrer. En aquest cas cal aclarir, que tot i la seva voluntat de servei als ciutadans, la Policia Local no pot actuar contra una festa autoritzada per l’Ajuntament i molt menys aturar-la abans de l’hora de finalització permesa. En ocasions, es difícil fer conviure els drets dels joves a l’oci i els drets dels veïns al descans.

La darrera queixa plantejada al número de novembre estava relacionada amb la multa de trànsit a una ciutadana que deia tenir el vehicle identificat amb una tarja de minusvàlid. En aquest sentit, cal informar a tots els lectors, sense posar en dubte el que planteja la veïna afectada, que durant els últims mesos hem detectat una gran quantitat d’usos fraudulents de targes d’identificació de vehicles de persones amb mobilitat reduïda, com ara fotocòpies, falsificacions i targes que no es corresponien amb cap dels usuaris del vehicle. Es per això que s’ha procedit a sancionar a tots aquells vehicles amb identificacions que puguin generar sospites en aquest sentit. Dit això, podem acceptar que en algun cas l’agent denunciant hagi pogut cometre un error, per a aquests casos existeix la possibilitat de presentar un recurs contra la multat, només omplint un model d’instància a les dependències de l’Ajuntament o de la Policia Local. Els puc ven assegurar, que aquests recursos s’estudien i es responen sempre. De vegades estimant-los i anul·lant les multes, de vegades desestimant-los i mantenint-les, perquè en moltes ocasions, tot i que es presentin els recursos la infracció s’ha produït i, per tant, correspon aplicar una sanció administrativa.

Amb absolut respecte a la llibertat d’expressió i opinió, sense la més mínima intenció de qüestionar cap dels escrits, sí que voldria comentar que les queixes dels ciutadans, tinguin o no més fonament o raó, són ateses com els hi correspon en cada cas, tant pel Regidor de Seguretat Ciutadana, com per la Prefectura i els Comandaments de la Policia Local. Considerant-les sempre amb especial interès, atès que aquestes queixes denoten les “sensacions” dels nostres ciutadans en vers el treball i qualitat de servei de tot el personal de la Policia Local. En aquest sentit, sempre hem estat oberts a la ciutadania per atendre les queixes formulades i donar la informació necessària o resposta a les mateixes. Cal aclarir, però, que cap dels veïns que va adreçar els seus escrits a aquest periòdic ha sol·licitat encara una reunió amb els comandaments de la Policia Local o amb el Regidor responsable per tal de plantejar aquests problemes i buscar una solució. En aquest sentit, continuem estant a disposició d’aquests i de la resta de veïns amb queixes per tal de tractar-los i buscar-ne solucions.

Per finalitzar, vull afegir, que tot i que segurament el que més destaca és el comportament erroni que en algun moment s’hagi pogut produir per la Policia Local i que són aquests els que més transcendeixen, el cert és que la Policia Local d’Olesa – la vostra policia- realitza infinitat de treballs diàriament, mes o menys visibles, que garanteixin la tranquil·litat, la convivència cívica, l’ordre i la seguretat de que gaudeix Olesa en l’actualitat i que es reflecteix en les estadístiques sobre seguretat que ens situen com un dels pobles més segurs de la Comarca del Baix Llobregat.

TORNEM-HI

2008-11-23T20:20:00.000+01:00

Fa ja molts mesos que no he publicat res al meu blog. La veritat és que la feina, el descobriment d’altres suports com ara el facebook, el meu casament i algun que altre maldecap produït per algun post i la falta de sentit de l’humor d’algun vilatà il·lustre havien condemnat a l’oblit temporal aquest weblog.

Desprès de molt pensar he arribat a la conclusió que he de dedicar més temps a explicar no només les meves idees respecte d’Olesa sinó també la tasca que estem desenvolupant des del govern de l’Ajuntament i el Partit dels Socialistes. Crec que és un dret per als ciutadans rebre informació respecte d’allò que estan fent aquells que governen i es una obligació dels que governem informar respecte del nostre treball diari. A més a més, desprès de llegir algunes de les barbaritats publicades a la blogosfera local, crec que és imprescindible publicar la meva versió, que com vaig dir en una ocasió, de vegades serà la meva visió i de vegades la posició política del Partit al que represento, el PSC. No vull dir amb això que nosaltres tinguem la veritat absoluta, però es del tot imprescindible que els internautes interessats per la política local puguin tenir accés a totes les versions d’un mateix fet, per tal que després, d’una manera totalment lliure es puguin configurar una opinió pròpia no esbiaixada.

Així doncs tornem-hi. Us demano a tots disculpes per la inactivitat dels últims mesos i us animo a consultar i debatre des d’aquest espai l’actualitat política de la nostra estimada Olesa.

Estem en contacte.

VÍCTOR SERRANO (PSC) TITLLA DE DESLLEIALS ELS MEMBRES DEL BLOC OLESÀ

2008-05-06T16:16:00.001+02:00

Declaracions a Olesa ràdio en relació a les crítiques del Bloc Olesà contre el projecte d'intervenció integral al nucli antic d'Olesa aprovat pel Ple de la Corporació

Víctor Serrano, portaveu del PSC posa en dubte que el Bloc Olesà pugui i estigui treballant per aconseguir que la Generalitat de Catalunya accepti el projecte d'Intervenció Integral al nucli Antic presentat per l'Ajuntament d'Olesa. I si en tot cas realment ho estés fent, Serrano ho considera deslleialtat política ja que al ple municipal on es va ratificar el projecte el Bloc Olesà va abstenir-se en l'aprovació del mateix.

El regidor socialista del govern local olesà, Víctor Serrano, ha respòs avui, al programa "Els Matins" d'Olesa Ràdio a les crítiques de l'oposició respecte al projecte d'intervenció integral al Nucli Antic, defensant el projecte i atacant als partits que s'hi van abstenir.

Segons Serrano, la ratificació per ple del projecte a l'hora de la veritat té tots els significats i components com si hagués estat una aprovació, ja que per a Serrano si en les votacions la ratificació hagués estat negativa el projecte no s'hagués pogut presentar. Per a Serrano la crítica exposada i basada en l'argument de que l'equip de govern va sol·licitar al ple una ratificació d'una decisió ja presa en junta de govern i no d'una aprovació, és una crítica de qui no ha tingut la voluntat de treballar pel barri aprovant el projecte.

Víctor Serrano també ha exposat l'opinió de la seva formació a les crítiques pels càlculs econòmics del projecte de cobriment d'un tram de la riera de Can Carreras.

Concretant però la postura exposada pels diferents partits de l'oposició al projecte presentat per l'equip de govern en el darrer ple municipal i aprovat gràcies als vots favorables de l'equip de govern i d'ERC i PP i l'abstenció del Bloc Olesà i del POI.

El regidor Serrano ha acusat a el Bloc Olesà de deslleialtat, ha manifestat que el POI no té criteri i ha agraït el suport d'ERC i PP.

Serrano ha fet referència també a les manifestacions del Bloc Olesà afirmant que treballaran a nivell català perquè la Generalitat accepti el projecte. El regidor socialista considera una presa de pèl i manca de credibilitat que, qui s'ha abstingut en la votació del ple, digui que farà el possible a la Generalitat perquè sigui acceptat, ha recordat que el Bloc Olesà és un grup municipalista i ha llençat a l'aire la pregunta de si el Bloc pensa fer-ho a través dels dos representants d'Izquierda Unida. Per a Serrano si ho fessin però, estaria, el Bloc Olesà, cometent un acte de deslleialtat.

Serrano ha seguit defensant un cop més la postura de la seva formació als micròfons d'Olesa Ràdio, on ha lloat el compliment del compromís adquirit pel PSC i per altres partits olesans, defensant que es tracta d'un gran projecte, elaborat en temps rècord i ha recordat que també la seva formació està fent els passos pertinents per aconseguir que la Generalitat otorgi la subvenció al projecte olesà.

BONES FESTES I FELIÇ 2008

2007-12-31T17:04:00.000+01:00

Que tinguem una bona entra i sortida d'any. Però sobretot, que el proper 2008 siguem capaços de fer, tots plegats, una Olesa i un món millor. Ens veiem, o millor dit, ens escribim l'any vinent.

EXPLOSIÓ DE GAS A UN HABITATGE D’OLESA: FETS I OPINIONS

2007-11-12T00:00:00.000+01:00

El divendres dia 9 d’octubre a les 15.40 hores aproximadament vaig rebre la trucada d’un caporal de la policia local per informar-me sobre l’explosió de gas que s’acabava de produir a un habitatge situat al carrer Anselm Clavé.

Crec que es imprescindible diferenciar entre informació i opinió, per tant dividiré el post en dos parts.

En primer lloc, atès que aquesta informació ha estat àmpliament coberta per diversos mitjans de comunicació els facilitaré, a títol informatiu, la que em sembla la crònica informativa més acurada sobre els fets en premsa escrita i a la que poden accedir a través del següent link:

Noticia publicada a Regió 7

Tanmateix els deixo les diferents notícies publicades per l'Agència Catalana de Notícies i TV3:

Noties publicades per ACN i TV3

Pel que fa a la meva opinió, crec necessari fer valorar diferents elements: l’actuació policial, sanitària i de seguretat, la situació dels veïns i l’estat de l’edifici.

Començarem pel final. Segons tots els informes tècnics l’edifici no va partir cap dany estructural, es a dir, els múltiples danys materials van afectar a finestres, portes, vidres, mobiliari i embans, però en cap cas l’explosió va afectar a parets de càrrega. Per tant, no existeix cap risc d’ensorraments o despreniments i gairebé la totalitat dels veïns van poder passar la nit als seus habitatges. Tot i així els danys materials han estat múltiples als habitatges.

Pel que fa als veïns cal agrair la seva col·laboració amb les persones que estaven treballant (bombers, ambulàncies i policia). La seva actitud, tot i l’ensurt, va ser de tranquil·litat i comprensió. Cal esmentar, que quan un veu l’estat de l’edifici i dimensiona la situació se n’adona que es podria haver produït una catàstrofe. Per sort ningú va sortir ferit. Igualment, es necessari fer un agraïment a la Mercedes, propietària del bar situat als baixos de l’edifici que un cop garantida la seguretat a l’interior va cedir les instal·lacions del seu bar per tal que els veïns desallotjats es poguessin refugiar mentre es desenvolupaven les tasques de desenrunament als seus habitatges. L’Ús de les seves instal·lacions va ser fonamental per poder informar als veïns de la situació, facilitar-los menjar i veure i, sobretot, poder procedir a un retorn organitzat i segur dels veïns a les seves llars.

En relació a l’actuació policial, sanitària i de seguretat, crec que es necessari remarcar la bona coordinació entre les forces desplegades al lloc dels fets. Bombers, mossos, policia i ambulàncies van saber coordinar-se amb eficiència en tot moment, amb una acurada divisió de tasques i funcions que va permetre desenvolupar una actuació integral i ben coordinada. Es tracta d’un exemple, tot i que davant una situació catastròfica, de coordinació entre policies que ha de servir de model per futures actuacions conjuntes entre la nostra policia local i el cos de mossos d’esquadra recentment desplegat al municipi. Cal fer una menció al coratge que van demostrar els agents de la policia local que van arribar els primers a l’edifici i sense pensar-ho dues vegades van tallar el trànsit i, extintor en mà, van accedir a l’edifici per tal de desallotjar-ho. Tot això, prioritzant la seguretat dels veïns per sobre de la seva pròpia seguretat.

Per últim, crec necessari fer una menció als nombrosos companys de la brigada municipal que estaven fora d’Olesa i no van dubtar en desplaçar-se fins a l’edifici per tal de col·laborar en les tasques de neteja i desenrunament. De la mateixa manera, cal agrair la tasca informativa realitzada per tots els mitjans i molt especialment pels amics d’Olesa Ràdio que van fer una especial informatiu en directe donant cobertura als fets des del propi lloc del sinistre.

En resum, l’explosió de gas podria haver esdevingut una desgràcia i va quedar només en nombrosos danys materials. Crec que podem estar satisfets de la capacitat de reacció de les nostres forces de seguretat i això fa que poguem estar una mica mes tranquils davant possibles riscos i eventualitats.

Sobran las palabras…

2007-10-31T16:48:00.000+01:00

Esta mañana se ha hecho pública la sentencia sobre los atentados del 11M. Este hecho histórico merece muchísimos comentarios y valoraciones, tantos, que considero necesario no hacer ninguna valoración personal al respecto.

Es por eso que quiero limitarme a facilitar información sin filtrarla con interpretaciones propias. Por tanto, a continuación les dejo la siguiente información:

Link directo a la sentencia íntegra en formato PDF.

Video de la Audiencia Nacional en el momento en el que el juez Javier Gómez Bermúdez

Video con declaraciones de Ángel Acebes el día 11 de marzo de 2004

Cada uno que saque sus propias conclusiones.

PRIMER ANÒNIM

2007-10-29T14:07:00.000+01:00

D’ençà que vaig començar a fer política a Olesa de Montserrat, que tradicionalment s’ha caracteritzat per l’aparició d’escrits anònims que qüestionen persones, sempre vaig pensar quant temps trigaria en trobar-me un anònim adreçat a la meva persona i com ho portaria el meu entorn. Be, això ja s’ha produït. Aquest cap de setmana Olesa ha aparegut plena de cartells anònims (encara que no tan anònims com pot semblar) que qüestionen la meva honradesa i la meva capacitat.

Cap problema, suposo que tothom te dret a explicar la seva versió, encara que sigui faltant a la veritat (suposo que si fos amb la veritat per davant no recorrerien als anònims). Es més, accepto el fet de que es qüestioni la meva capacitat donat que els que ocupem responsabilitats en l’àmbit públic hem de saber que l’esperit crític de la ciutadania ha de ser una constant. De fet, l’esperit crític de la societat, ha de permetre millorar el sistema i augmentar la participació, encara que sigui a costa de la crítica d’aquells que tenim responsabilitats polítiques.

Ara bé, seria tot un detall per part dels crítics identificar-se en els seus escrits. D’aquesta manera, permetrien a l’altre part argumentar una resposta que podria servir, per aclarir situacions, informar als ciutadans i, fins i tot, per millorar el sistema polític.

En quant als fets que comporten l’aparició d’aquest anònims i el tema que tracten, únicament dir que les portes de l’Ajuntament estan obertes al diàleg i a cercar solucions, sempre respectant el bé comú.

12 DE JUNIO: DÍA MUNDIAL CONTRA EL TRABAJO INFANTIL

2007-06-12T17:47:00.000+02:00

Alrededor de 218 de millones de niños y niñas están sometidos a la explotación infantil según la ONG “Save the children”.

La explotación infantil es una de las grandes lacras, cuando no la peor, de la sociedad mundial globalizada. Hace años ya de la Declaración de los Dereños del niño, redactada en 1924 por la fundadora de la ong “Save the Children”, Eglantyne Jebb y aprobada por la Sociedad de Naciones, pero todavía sigue existiendo.

Desde hace bastante tiempo, diversas organizaciones trabajan para erradicar la explotación infantil a través de acuerdos, marchas, acciones, informes. Cabe destacar la gran labor que están desarrollando la OIT, UNICEF y la ong “Salve the children”.

A pesar de todo la explotación continua y lo peor de todo es que es prácticamente imposible conocer a los máximos responsables. Es decir, aquellas grandes empresas que desplazan producción a países que no cumplen con la legislación laboral internacional, la Declaración de los Derechos de los niños o las libertades sindicales (elemento indispensable para combatir cualquier tipo de explotación. Mi intención hoy en este artículo era listar aquellas empresas que se lucrasen a través de la explotación infantil y pedir a los lectores que actuasen mediante el boicot a sus productos. Pero, para mi decepción, me ha sido imposible encontrar algo probado, es decir, por mucho que he buceado en informes o Internet no he encontrado empresas concretas con pruebas demostradas. Si es cierto que se habla de proveedores del grupo Inditex en Portugal o las zapatillas deportivas de NIKE, pero nada de esto aparece en los informes oficiales ni con pruebas reales. A mi entender, creo que este es el principal error de los informes de los organismos oficiales y las ong, aunque puedo imaginar que esto no se produce por el “miedo” que puedan tener a las represalias de los grandes departamentos jurídico y de marketing de determinadas multinacionales…

La primera declaración de derechos del niño, fue la Declaración de Ginebra sobre los Derechos del Niño de 1924, redactada por Eglantyne Jebb fundadora de la organización internacional Save the Children, que fue aprobada por la Sociedad de Naciones el 26 de diciembre de 1924. La Asamblea General de la ONU, aprueba en 1959 una Declaración de los Derechos del Niño, que constaba de 10 principios, concretando para los niños los derechos contemplados en la Declaración Universal de Derechos Humanos. Aunque la legislación y el sistema jurídico de cada país suele ser diferente, casi la totalidad de los países entienden las necesidades de los niños como sumamente importantes, por esto consagran medidas especiales para su protección.

Protección de la que no solo se ocupa una ley simple sino que, habitualmente, la misma Constitución

Entre los derechos que se protegen constitucionalmente se encuentran los siguientes:

Derecho a la educación
Derecho a una familia
Derecho a la atención de salud preferente
Derecho a no ser obligados a trabajar
Derecho a ser escuchado

Esta semana, la ONG “Save the Children” ha hecho público el informe Rompamos las cadenas de la esclavitud infantil donde señala que de los 218 millones de niñas y niños, de entre cinco y diecisiete años, que trabajan actualmente en el mundo, 126 lo hacen en condiciones peligrosas y 8,5 como esclavos.

En el informe, “Save the Children” describe las ocho peores formas de explotación infantil y el impacto directo que tienen sobre las vidas de los niños y niñas:

Trata infantil: Un crimen de bajo riesgo y altos beneficios que mueve anualmente 23.500 millones de Euros y afecta cada año a 1,2 millones de niños y bebés.
Explotación sexual con fines comerciales: 1,8 millones de menores son víctimas de este lucrativo negocio promovido por el turismo sexual.
Trabajo infantil forzoso por endeudamiento: Millones de niños en el mundo trabajan para pagar a usureros las deudas de sus familias. Sólo en India hay 15 millones.
Trabajo forzoso en la mina: Un millón de menores trabajan en minas y canteras de oro, diamantes, etc. En África occidental, 200.000, más de un tercio del total de la mano de obra.
Trabajo forzoso en la agricultura: Millones de niños y niñas menores de 15 años, algunos en régimen de esclavitud, se exponen largas jornadas a pesticidas y maquinaria peligrosa.
Niños soldados/combatientes: 300.000 niños y niñas menores de 15 años están relacionados de algún modo con las fuerzas armadas, la gran mayoría sufre abusos sexuales, algunos desde los 7 años.
Matrimonio infantil forzoso: 14 millones de niñas adolescentes dan a luz cada año y 100 millones de niñas contraerán matrimonio antes de cumplir los 18 durante la próxima década, la gran mayoría de ellas por obligación.
Esclavitud doméstica: Los menores esclavos domésticos, en su mayoría niñas, sufren castigos extremos como golpes con planchas ardiendo, flagelaciones y quemaduras con agua hirviendo en sus cuerpos.

Dicho esto y con el compromiso de incluir en un futuro, en caso de encontrarlo, un listado de empresas que se lucren a través de la explotación infantil para promover el boicot a sus productos os facilito una serie de links con más información sobra la explotación infantil en el mundo.

Informe recien publicado de la ONG Save the Children sobre la explotación infantil en el mundo: http://www.savethechildren.es/acciones/esclavos/informe.htm

Declaración de los Derechos del Niño: http://es.wikipedia.org/wiki/DeclaraciÃ³n_de_los_Derechos_del_NiÃ±o

Video de la OIT sobre la explotación infantil: http://www.ilo.org/public/spanish/bureau/inf/wdacl/index.htm

VALORACIÓ DELS RESULTATS ELECTORALS

2007-06-06T10:54:00.000+02:00

Ja ha acabat la campanya electoral i, per tant es hora de posar fi a aquest diari de campanya per tal de tornar a convertir-lo en el meu weblog tradicional. Abans però, crec que es indispensable fer una valoració dels resultats electorals que es van produir el diumenge 27 de Maig.

El sufragi universal ha parlat, tot i que sembla que cada formació política ha escoltat el que ha volgut. Evidentment cada formació política, inclosa la meva, ha fet la seva pròpia valoració dels resultats electorals: uns diuen que ha guanyat la continuïtat, uns altres que el canvi i, fins i tot algú ha intentat atribuir-se l’abstenció.

Es per això que intentaré fer pública una valoració personal dels resultats electorals amb la major objectivitat possible i bassada en dades i resultats.

En qualsevol cas les meves reflexions sobre els resultats electorals són les següents:

1.- El PSC ha tornat a guanyar les eleccions, essent la força més votada tant en percentatge com en nombre de vots i de regidors. Tot i així, el PSC ha baixat en nombre i percentatge de vots. Una valoració sobre si aquests resultats són bons o dolents és subjectiva, però en qualsevol cas requereix d’un anàlisi en profunditat de la situació política del municipi durant els darrers temps.

2.- El Bloc Olesà ha esdevingut la segona força política en nombre i percentatge de vots. Continuant amb el increment que ja va experimentar l’any 2003 respecte de l’any 1999. Cal esmentar que en aquesta ocasió el seu increment ha estat espectacular arribant a descavalcar a CiU com a segona força. Sota la meva humil opinió aquest increment es degut al treball que han fet des de l’oposició, a la seva connexió amb el teixit social i a la seva capacitat per liderar els problemes que durant aquesta legislatura s’han produït al municipi. Ara bé, queda pendent de comprovar si aquest vot es estable i perdurable o simplement el resultat de la conjuntura política del moment, però això no es podrà valorar fins el 2011.

Igual que en determinats moments he criticat al Bloc Olesà, i segurament ho continuaré fent en el futur atès que no estic d’acord amb algunes de les seves actuacions, cal felicitar a qui més ha incrementat el seu resultat, per això aprofito el meu bloc per felicitar-los públicament.

3.- CiU ha baixat en nombre i percentatge de vots passant a ser la tercera força política. Tot i així, els seus resultats li han permet assumir el cinquè regidor per només 4 vots en detriment de l’Entesa dels Olesans. El més significatiu però es el que s’ha produït al col·legi electoral Povill, feu tradicional de CiU i a on han estat descavalcats en benefici del Bloc.

4.- L’Entesa dels Olesans continua essent la quarta força política mantenint els resultats de l’any 2003. Sembla ser que la incorporació d’Olesa Cívica a la seva candidatura no s’ha notat en els resultats electorals. Al menys no a primera vista, tot i que seria possible que haguessin perdut algun del seu vot tradicional recuperant-lo amb l’aportació de la gent d’Olesa Cívica.

5.- ERC es qui mes oscil·lació ha patit en aquestes eleccions respecte del 2003. Han passat de ser la tercera a ser la cinquena força política del municipi i ha estat la formació política que ha experimentat una major davallada. Quelcom que segurament es produeix per haver conduït durant un temps la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament.

6.- El Partit Popular ha millorat els seus resultats a tots els col·legis electorals d’Olesa, encara que no prou com per a obtenir el segon regidor, concretament han incrementat al voltant d’un punt percentual i concretament 63 vots en termes de vots absoluts. Cal esmentar que el seu increment de vot era d’esperar atès que en aquesta ocasió la seva candidatura estava conformada integrament per gent d’Olesa.

7.- El POI, donada la baixa participació, ha obtingut un regidor amb només 450 vots. De fet, han obtingut representació tenint menys vots dels que va obtenir Olesa Cívica a l’any 2003 i que no els van permetre tenir representació al Consistori. Hi ha una cosa molt curiosa pel que fa al comportament electoral de PP i POI, la suma dels seus vots es pràcticament una constant. L’any 99 el POI va obtenir 942 vots i un 11,26% (cal recordar que en aquella ocasió el PP no es va presentar), l’any 2003 es presenta el PP i el POI baixa, tot i així la suma de vots a totes dues formacions polítiques dona 877 vots i un 9,26%. Finalment la suma de vots al PP i al POI a aquestes darreres eleccions municipals es de 1020 i un 11,83%. En conclusió, entenc (és únicament una opinió personal) que el PP i el POI comparteixen electorat.

Conclusions:

Les lectures partidistes dels resultats electorals es divideixen en dos conclusions fonamentals, legítimes totes dues. Un sector llegeix en els resultats electorals que Olesa a triat un canvi (lectura legítima donat el increment de vots dels partits de l’oposició). Un altre sector llegeix en els resultats que Olesa torna a confiar en la continuïtat (lectura també legítima donat que els partits que van formar l’acord tripartit de govern continuen sumant majoria absoluta).

Pel que a mi respecta no es poden fer aquestes lectures tant simplistes sobre els resultats electorals que com diu algun sociòleg responen a causalitats múltiples i variables. Crec sincerament que ningú pot atribuir-se el coneixement de l’opinió de la ciutadania respecte dels possibles acords de govern. Per tant, les meves conclusions sobre els resultats electorals són les següents:

- Les formacions polítiques que van configurar l’anterior acord de govern han patit un vot de càstig per part de l’electorat. Un electorat que possiblement demandava tranquil·litat, estabilitat i bona gestió.
- L’Oposició, que durant aquesta legislatura ha estat liderada pel Bloc Olesà ha canalitzat aquest vot de càstig incrementant notablement els seus resultats.
- Les portes estan obertes a diferents acords de govern possibles que en qualsevol cas hauran de comptar amb dues de les tres forces més votades per tal de sumar una majoria sòlida i estable.
- El PSC, com a primera força política te la responsabilitat d’intentar formar un govern basat en els principis d’estabilitat, compromís, bona gestió i progrés per Olesa en el que en Jaume Monné sigui l’Alcalde. Tot i que entenc que la resta de forces polítiques també té legitimitat per fer-ho.

NOTA AL POST ANTERIOR

2007-05-22T11:03:00.000+02:00

Adjunto un pantallazo con los resultados de google al realizar la búsqueda, aunque no se ve muy claro dada la resolución de la imagen. El motivo es que acabo de recibir y publicar un comentario en el post de ayer que creo necesario aclarar, puesto que des del anonimato afirma que es mentira, es por eso que adjunto link a google con el resultado al introducir "tradición y progreso": http://www.google.es/search?hl=es&q=%22tradici%C3%B3n+y+progreso%22&btnG=Buscar+con+Google&meta=

Hay que reconocer una cosa, el texto de Escriba de Balaguer no aparece ahora el primero sino el tercero o el cuarto, pero google cada día indexa nuevas páginas que hacen que los resultados evolucionen de unos días a otros.

En cualquier caso y para no polemizar más, simplemente aclarar que cualquiera puede hacer lo mismo. Sólo hay que entrar en google y buscar "tradición y progreso". Hay que especificar que se debe hacer entre comillas, no como truco sino porque las comillas son limitadores de campo que permiten que el buscador busque exactamente lo que hay escrito entre las comillas, si no lo hacemos así buscará cualquier página de internet que contenga la palabra tradición o la palabra progreso pero no necesariamente juntas ni necesariamente en ese orden.

Espero haber aclarado las dudas del comentario recibido.

DIA 20 DE MAYO: LA MALA EDUCACIÓN

2007-05-21T12:19:00.001+02:00

Estamos ya en la recta final de la campaña electoral de las elecciones municipales 2007. Como no podía ser de otra manera la derecha más reaccionaría ha vuelto a hacer una demostración de poderío económico y mala educación.

Una vez más el POI ha vuelto a sacar a la calle una colección de coches históricos que, aunque en apariencia pueden ser bonitos, no nos llamemos a engaños, como dice algún compañero del PSC en el fondo no dejan de ser vehículos antiguos, caducos y trasnochados, algo así como sus propuestas y su partido. Aunque si reflexionamos un poco más en profundidad el problema no reside en lo trasnochado de sus propuestas si no en la inexistencia. Tengo delante el programa electoral del POI y no consigo encontrar ni una sola propuesta para la mejora de Olesa, aunque tal vez sea normal partiendo de la base que si introducimos su lema “tradición y progreso” en el buscador www.google.es lo primero que aparece es una versión electrónica de “El Camino” de Escriba de Balaguer (OPUS DEI).

A continuación listo algunas de sus propuestas, a modo de ejemplo, a las que adjuntare algún comentario entre paréntesis:

APARCAMIENTO: Buscar soluciones o paliativos al déficit de aparcamiento. (O que gran compromiso… Todos sabemos que Olesa tiene un importante déficit de aparcamiento pero estaría bien que propusieran alguna solución)

SANIDAD: Ampliar las especialidades y aumentar el servicio. (¿No han pasado por delante del CAP? Esta en obras, se están ampliando las instalaciones y las especialidades, de hecho incluso habrán dos pequeños quirófanos)

ECONOMÍA: Control de ingresos, gastos y aumentar servicios. (No he sido capaz de entender ninguna propuesta, únicamente palabras vacías de contenido, supongo que no tienen nada que decir sobre presupuestos y porcentajes destinados a determinadas políticas)

ENSEÑANZA, CULTURA Y TRADICIONES: Planificación general de la enseñanza, potenciar las actividades culturales y recuperar las fiestas populares y tradicionales. (¡¡¡Esta es muy buena!!!! Como si la educación no estuviera planificada. ¿Qué quieren planificar? ¿Saben como funciona esto de la educación)

INVERSIONES EN INFRAESTRUCTURAS Y SERVICIOS: Revisión y aplicación de objetivos prioritarios. (Para mi esta es la mejor, ni una sola propuesta en concepto de inversiones. No sabemos que proponen si un nuevo pabellón deportivo o una montaña rusa. ¿Qué van a revisar si no proponen nada? Y lo que es peor, ¿que objetivos van a priorizar si no tienen?

En este sentido, ante la ausencia de propuestas es imposible debatir y supongo que por eso no les queda más que mala educación para afrontar esta campaña electoral. De hecho hoy el POI ha dado dos muestras importantes: una pitada con sus ostentosos vehículos delante de un acto del PSC y la imposición a que el Ayuntamiento cancelara les jornades de l’esport al carrer previstas para este fin de semana y en las que centenares de niños esperaban disfrutar.

No pretendo engañar a nadie desde estas líneas, por tanto es obligatorio reconocer que en el segundo caso tenían toda la razón puesto que la plaza Catalunya tiene consideración de espacio electoral y por tanto, cualquier candidatura tiene prioridad a la hora de la concesión. Pero el problema no es este, sino la falta de voluntad de diálogo, puesto que no hubiera costado nada dirigirse al Ayuntamiento e intentar buscar alternativas para que los y las deportistas de Olesa pudieran disfrutar de las jornadas y el POI pudiera enseñar la colección de coches del Sr. Martells. Supongo que una vez más, demuestran que su prioridad no son los ciudadanos y su calidad de vida, sino sus propios intereses.

DIVENDRES 4 DE MAIG: PROPOSTES I COMPROMISSOS CONCRETS

2007-05-04T14:41:00.000+02:00

El darrer divendres dia 27 d’abril l’assemblea de militants del PSC va aprovar per unanimitat el programa electoral que presentem a les properes eleccions municipals. Un programa ambiciós, coherent i amb propostes concretes i estudiades.

Els socialistes portem mesos de treballa per l’elaboració d’aquest programa, que més que un manifest electoral és un programa de govern. Es un programa de govern social i d’esquerres que ha de ser aplicat des d’un ajuntament progressista.

A continuació us avenço un resum dels principals compromisos que els socialistes olesans volem adquirir amb els ciutadans per tal que, si ens tornen a dipositar la seva confiança, l’apliquem des de l’Ajuntament després de les eleccions: (Igualment, us adjunto el link de la pàgina web del Jaume Monné a la que podeu consultar el programa electoral complert: www.jaumemonne.cat)

Els 12 compromisos del Jaume Monné amb els olesans i les olesanes

· Prioritzarem la promoció d’habitatge públic digne i assequible, tant de compra com de lloguer, generant mes sòl públic i desenvolupant una primera actuació d’urgència amb 33 habitatges de compra i 74 habitatges de lloguer.

· Crearem un àrea de mobilitat que atengui els actuals problemes d’Olesa, prioritzant la creació de noves places d’aparcament, la millora del transport públic, la eliminació de barreres arquitectòniques i el desenvolupament de carrils bici al nucli urbà i a l’entorn de la ciutat.

· Volem un nou model de desenvolupament urbà, sostenible i equilibrat, anticipant els serveis que els ciutadans necessiten per davant del creixement de la població que garanteixi uns barris nets, acollidors i segurs.

· Treballarem per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral amb la construcció d’una nova llar d’infants municipal i la creació d’aules matinals a les escoles.

· Treballarem per la millora i recuperació del riu Llobregat i el seu entorn com a espai lúdic, mediambiental i pedagògic.

· Crearem un nou centre cívic al Poble Sec que permeti la descentralització de serveis municipals acostant-los més als ciutadans.

· Garantirem l’accés a les noves tecnologies mitjançant la connexió de tot el municipi amb una xarxa de banda ampla inalàmbrica (wifi).

· Promourem la construcció d’un Tanatori a Olesa.

· Desenvoluparem un complex esportiu de qualitat que doni resposta a les necessitats actuals de ciutadans i entitats.

· Iniciarem les obres de cobriment de la riera de Can Carreras i d’Urbanització del carrer Hospital per millorar les connexions viàries del Casc Antic.

· Treballarem per millorar l’atenció al ciutadà amb la construcció d’un nou edifici de serveis municipals que permeti el desenvolupament d’una finestreta única i la creació d’un síndic de greuges municipal.

· Desenvoluparem un pla d’actuació per millorar els equipaments i l’oferta cultural i d’oci en col·laboració amb les entitats.

LA PASSIÓ DE SITGES

2007-05-03T15:07:00.000+02:00

Transcribo literalmente la noticia publicada en la página 5 de la sección VIVIR del periódico La Vanguardia del miércoles 2 de mayo de 2007:

Puede que Mireia Montfort veranee en Sitges o que se bañe en sus playas. Pero de ahí a liderar la candidatura de ERC en este municipio del Garraf va un trecho. Básicamente porque quiere ser la nueva alcaldesa republicana de Olesa de Montserrat y es allí donde pedirá el voto en esta contienda electoral. Pero los que pegan carteles y cuelgan las banderolas no deben tener muy claro quién es quién y deben andar flojos de geografía a tenor de esta imagen que desde hace días puede verse en la rotonda de los Closos, de Olesa de Montserrat. Claro que igual los carteleros pensaban más en La Passió de Sitges ...

DIA 3 DE MAIG: LA FOTO DENÚNCIA DE CIU

2007-05-03T15:00:00.000+02:00

Avui navegant per la xarxa política local, per anomenar-ho d’alguna manera, he accedit a la pàgina web de ciu Olesa http://www.ciu.info/minisite.php?agpl_ID=71 (us adjunto el link per si voleu accedir) i he vist una cosa que m’ha deixat perplex i que passo a comentar.

He accedit a l’espai de la foto denúncia de CiU, en la que es poden trobar diversos indrets d’Olesa deteriorats. En el mateix espai podem trobar un link anomenat re-imaginem Olesa que si el cliquem ens porta a una altra secció en la que veiem els mateixos indrets retocats amb fotoshop que ens mostren uns espais celestials en els que el vandalisme i les pintades de carrer no existeixen. Davant d’això em plantejo diverses qüestions:

1.- Calia tenir una persona cercant els espais més deteriorats d’Olesa per fer exactament 15 fotos i centrar la campanya electoral de CiU en una deixadesa de la neteja de l’espai públic?

2.- Es evident que cal dignificar aquests espais dels que hem de gaudir tots els olesans, per que hi ha una cosa clara, les fotos no menteixen i els problemes dels olesans no es poden esborrar amb un programa informàtic. Ara bé, Perquè no han fet cap foto del parc municipal, el parc del porxo, la plaça Catalunya, la plaça de l’oli, la zona del llac, la casa de cultura, etç?

3.- Es sorprenent la manca de memòria que sempre ha tingut la dreta. CiU també ha estat governant a Olesa en aquesta legislatura Es que llavors tot era perfecte? No hi havia indrets en aquestes condicions? La font de can roure no tenia pintades?

La màxima de la dreta sempre ha estat retocar la realitat i ara que tenen programes informàtics que els hi ho permeten fer sobre les fotografies encara més. Llàstima que durant tot el temps que han estat al govern de l’Ajuntament d’Olesa no els hagin utilitzat potser haurien solucionat alguna cosa en comptes de donar l’esquena als problemes dels ciutadans i sortir corren.

Per cert, si continueu navegant per la web de CiU trobareu el programa electoral en un presentació de power point. La veritat es que la presentació es maca, però, i les propostes concretes als problemes reals? D’Això no hi ha, no he trobat cap compromís tangible de la formació política, suposo que per això ja esta el photoshop...

DIA 13 D’ABRIL: …LA NIT DELS MORTS VIVENTS…

2007-04-13T14:41:00.000+02:00

Ahir al vespre el Bloc Olesà va desenvolupar una roda de premsa per presentar públicament la incorporació del meu amic Pere Planas a la seva candidatura. Avui, per la ràdio he sentit les declaracions que es van desenvolupar durant la roda de premsa i m’han sobtat algunes de les afirmacions que s’han fet i que donen a entendre que al Bloc Olesà hi ha persones de dretes, que les ideologies no importen o que l’amic Pere Planas forma part del nostre patrimoni.

Es per això i amb l’ànim de comentar-ho que us adjunto alguns extractes de les declaracions dels líders polítics del Bloc:

Salvador Prat (cap de llista del Bloc):

La incorporació del Pere és natural, el Bloc es un partit de treball i el Pere es treballador. El Pere esta en perfecta sintonia amb el bloc i es una persona de fermes conviccions. Hi ha diverses persones al bloc que procedeixen ideològicament d’un terreny que sempre ha trepitjat el Pere.

Comentari: Suposo que el Sr. Prat voldrà dir que al Bloc Olesà hi ha persones de dretes, quelcom que esta en sintonia a un comentari fet per Miguel Hidalgo a Olesa ràdio en el mateix sentit. No m’estranya, els socialistes ja ho varem dir en un article de la nostra revista en el que deiem que moltes vegades els extrems estaven relacionats i que el PP d’Olesa i el Bloc Olesà votaven gairebé totes les propostes de forma conjunta. En qualsevol cas això de veure gent que procedeix de Esquerra Unida, de Convergència i del PP en una mateixa candidatura es com a mínim curiós...

Joan Segado “Nico” (cap de llista del bloc):

Pere Planes ha estat una pèrdua patrimonial durant aquests quatre anys de desgovern. Es important no perdre la seva experiència i coneixement dels temes locals.

Comentari: Sempre he considerat a l’amic Pere Planas com un personatge peculiar de la nostra vila, ara bé, d’aquí a considerar-lo part del patrimoni local...

Per cert, el dia que en Pere Planas decideixi retirar-se de la política, però de veritat..., que farem els olesans? Segons aquesta gent estarem perduts a la foscor sense ningú que il·lumini el nostre camí i ompli de goig els nostres cors.

Pere, tu ets la llum, la veritat i la vida, no ens deixis mai!

Pere Planas (ex-lider polític de CiU, ex-alcalde, ex-lider del moviment veïnal i la societat civil organitzada, ex-militant de CiU, actualment patrimoni local):

Sempre he estat un home convergent però vull treballar per una Olesa millor des de l’ajuntament deixant de banda els ideals. Mentre he estat regidor de CiU moltes vegades he trencat la disciplina de vot i amb el bloc em sento mes lliure per treballar. Les circumstàncies donen voltes i tombs i les coses canvien, amb l’edat he canviat.

A nivell local les ideologies queden en un segon pla. La gent no podem eternitzar-nos als llocs.

Comentari: Com deia maquinavaja “en un mundo sin ética sólo nos queda la estética” entenc que en una Olesa sense ideologies el que queda és... ...en Pere Planas.

En resum, sembla que mentre algunes forces polítiques aposten per la renovació, la paritat, la gent jove i els nous valors polítics. Altres treuen els cadàvers polítics dels armaris convertint-los en una mena de zombis que es canvien la jaqueta.

Per cert, parlant de zombis, la darrera informació que tinc, encara que no del tot contrastada es que el Sr. Arseni Martells es torna a presentar pel POI com a número dos de la candidatura. Veieu, un altre cadàver polític, que oficialment ja s’ha retirat dues vegades de la política, i que surt de l’armari per canviar-se la jaqueta (de franquista a demòcrata).

Nota al post d’avui:

Com veieu tant el Salvador Prat com el Joan Segado els he anomenat cap de llista, no es un error, la gent del bloc comenten que son bicèfals i que tenen dos caps de llista, encara que personalment no ho entengui donat que per una extranya llei matemàtica després de l’1 va el 2, crec que ho havia de respectar. Pel que fa a Pere Planas ha estat i es tantes coses que no s’havia com anomenar la seva responsabilitat, vagi per avançat que cada cop em decanto més per lo de Patrimoni Local.

NOTA AL POST D’AVUI

2007-03-29T17:37:00.002+02:00

Navegant avui per la xarxa he descobert que com a mínim hi ha dos persones més amb blocs personals que plantegen qüestions de debat polític local. Són en Martí Obiols http://mobiols.blogspot.com i en Nacho Pinedo http://nacho-opinions.blogspot.com, tots dos de l’Entesa dels Olesans.

Des d’aquestes línies us dono la benvinguda a la infopista política local, per anomenar-ho d’alguna manera, especialment desprès de molts anys de durs articles a la revista l’opinió signats amb pseudònim. Espero que mantinguem debats polítics productiu on-line.

DIJOUS 29 DE MARÇ: ESCALFANT MOTORS…

2007-03-29T17:37:00.001+02:00

Queden dos mesos per les eleccions municipals i tots els partits estem escalfant els motors per quant soni el tret de sortida de la campanya electoral. Els “gurús” del màrqueting polític diuen que en durant una campanya electoral no es poden guanyar les eleccions però si perdre-les. En tot cas, tinc prou clar que allò que serà decisiu el dia 27 de maig, quan els ciutadans i les ciutadanes han de dipositar el seu vot a l’urna serà el comportament que tenen i han tingut al llarg de la legislatura els diferents partits polítics.

Desprès de molts dies de feina elaborant el nostre programa electoral i confeccionar la nostra candidatura, arriba l’hora de la veritat, de saber si hem encertat en les nostres propostes i si el nostre projecte polític convenç a la societat civil. Els socialistes fem avui la nostra festa, una festa de presentació de candidats i propostes. De moment ja han confirmat la seva assistència unes 120 persones, per tant, podem dir que tot apunta a un important èxit de convocatòria. Tot i que fins les 20.00 hores no podrem confirmar.

Puc dir que hauran sorpreses en el transcurs de l’acte, tant pel que fa als missatges com pel que fa al format. Les sorpreses es deuen a que ens fa l’efecte que els ciutadans estan una mica farts de les tradicionals campanyes electorals, de que els qui han governat no siguin capaços d’acceptar errors i que els qui han fet oposició no siguin capaços de reconèixer èxits. Però siguem clars, quan es governa, quan es prenen decisions de vegades s’encerta i de vegades s’erra.

Crec que tenim el millor candidat, la millor candidatura i les millors propostes. Però, en qualsevol cas, són els olesans i les olesanes els que ho han de decidir. Espero que la festa sigui un èxit i que els models de política i de ciutat del PSC tornin a engrescar a la ciutadania per tal que ens torni a dipositar la seva confiança.

Avui que sortim per primer cop a escena són imprescindibles un parell d’agraïments i una felicitació:

-Un sincer agraïment a tots els companys de l’equip de govern per la feina feta i els esforços dedicats durant aquests quatre anys.
-Una felicitació i un agraïment al company i amic Jaume Monné. La felicitació per la gestió al capdavant del PSC d’Olesa que ens ha permès créixer i cohesionar-nos com a col·lectiu polític. L’agraïment, per la confiança dipositada en la meva persona per afrontar aquest nou repte.

Per cert, a tots els socialistes olesans, moltes gràcies pel vostre suport i confiança i que tinguem molta sort avui.

27 DE MARÇ: EL SEGLE XXI I LES NOVES TECNOLOGIES APLICADES A LA PROPAGANDA POLÍTICA

2007-03-27T13:56:00.000+02:00

La propaganda és un fenomen que ve de lluny. De fet, el seu origen el trobem en el marc de la institució eclesiàstica al segle XVII quan el Papa Gregori XV va crear “De propaganda fide” amb la finalitat de propagar la fe cristina a través de dos mecanismes: la censura del llibres prohibits i l’edició en diversos idiomes de les obres afins a les idees religioses.

En l’àmbit de la comunicació política, la propaganda ha estat utilitzada des de la Revolució Francesa i l’han fet servir tot tipus d’ideologies i règims. Al llarg de la història contemporània trobem diverses corrents propagandistes: la propaganda Lenninista, la propaganda Hitleriana (vinculada a la figura de Goebbels), la propaganda Franquista (vinculada a El NO-DO).

En l’actualitat la propaganda política s’emmarca en un model democràtic en el que cada Partit Polític edita la seva pròpia propaganda. De fet, fins ara parlàvem de tres tipus de propaganda:

- La propaganda negra: un clàssic del joc brut en el que la font adopta una identitat deliberadament falsejada, tot i que el contingut pot ser veritable o fals.
- La propaganda blanca: fa servir la veritat, el missatge es cert i la font s’identifica.
- La propaganda gris: es situa a cavall entre els dos anteriors. La font pot estar identificada però el missatge tendeix a ser mentida.

Durant aquests dies una força política local, concretament el Bloc Olesà, ha dissenyat un nou format de propaganda: la propaganda sorprenent, es a dir, aquella que deixa sorprès al lector per lo incomprensible del seu contingut. No faré cap comentari al respecte del seu contingut entre d’altres coses perquè no l’he entès. Només em queda clar que el divendres passat va haver una assemblea però respecte dels punts de l’ordre del dia només em queda clar que no s’ha de tenir presa però tampoc pausa, que algun dia es farà alguna reunió per parlar de dos programes electorals, que hi ha dos caps de llista (???) i que qui vulgui ser candidat del bloc només ha de portar una fotocòpia del seu DNI. També es possible que la meva capacitat de comprensió estigui molt limitada, es per això, que adjunto la convocatòria per tal que cadascú faci la seva pròpia interpretació:

Vagi per avançat que amb aquest escrit no pretenc ferir la sensibilitat del Bloc Olesà, com vaig comentar en el post d’ahir la intenció d’aquest diari es comentar la campanya electoral pròpia i aliena, cadascú que faci la valoració que vulgui. Per cert, no pretenc generar un debat sobre el pressupost dels diferents partit en campanya, el PSC també fa fotocòpies per les seves convocatòries, només em refereixo als continguts.

En altre ordre de coses, ja són públiques les candidatures del PSC i de CiU, però això ja ho comentarem en un altre moment. Per últim, avanço que més endavant parlarem de “la propaganda negra” i el seu ús tradicional per alguna de les forces polítiques d’Olesa.

Diari de campanya

2007-03-26T16:25:00.000+02:00

“Sólo cabe progresar cuando se piensa en grande,

sólo es posible avanzar cuando se mira lejos”
Ortega y Gasset

El divendres 23 de març, els socialistes olesans reunits en assemblea de militants, varem aprovar per unanimitat la candidatura del PSC a les properes eleccions municipals. Motivat per això, per les meves responsabilitats com a número dos de la candidatura i com a director de campanya del PSC que he decidit modificar el meu bloc per tal de convertir-lo en un diari de campanya.

Només em faltava tenir clar quan convertiria el bloc en diari de campanya. Finalment ho faig avui, motivat per l’acceleració de la campanya electoral. Avui, quan he arribat a treballar a l’Ajuntament he connectat Ràdio Olesa i gairebé totes les notícies estaven relacionades amb les forces polítiques d’Olesa: elecció de la candidatura del PSC, presentació de la candidatura de CiU, bicefàlia del bloc olesà, l’acte polític de l’Entesa dels Olesans... Això m’ha fet arribar a la conclusió que la campanya ja havia començat, que totes les forces polítiques estaven ja en clau electoral i que si volia fer un seguiment comentat de la campanya havia de començar ja, especialment si no hem volia deixar cap anècdota.

Per tant, avui estreno nou format de bloc, un diari de campanya. La meva intenció es abocar informació des d’una doble vessant: com a candidat del PSC i com a responsable de campanya.

En resum, des d’aquest diari de campanya intentaré fer a tots els lectors partícips dels detalls, les experiències i anècdotes de la campanya electoral pròpia i aliena. Tot això des d’ara i fins que es constitueixi el nou Consistori.

VIVIENDA PROTEGIDA: UNA ACTUACIÓN IMPORTANTE Y NECESARIA

2007-02-06T13:05:00.000+01:00

“Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.”
Artículo 47 de la Constitución Española

En la actualidad el de la vivienda es un problema que afecta a todos los colectivos, no sólo a aquellos en situación de exclusión social. Por tanto, las políticas públicas sobre vivienda deben ser transversales y conjuntas entre las diferentes administraciones: Gobierno central, autonómico y local.

En Olesa, entendemos que una de las prioridades en la gestión municipal de la próxima legislatura debe ser la vivienda, asimismo sabemos que a pesar de necesitar de una política global, existen unos colectivos en situación de riesgo que necesitan soluciones inmediatas: jóvenes y tercera edad. Para los jóvenes, el problema recae sobre la imposibilidad de acceder al mercado inmobiliario, un problema que seguramente tiene diversos orígenes: precio de la vivienda, salarios y precariedad laboral. En segundo caso el origen esta en la cantidad de ciudadanos y ciudadanas de tercera edad que residen en viviendas sin ascensor o alejadas de los servicios asistenciales, algo que genera una importante disminución en la calidad de vida.

Nosotros los tenemos claro, después de desarrollar estudios de viabilidad vemos que es necesario desarrollar una actuación de choque que ya tenemos en marcha: la construcción de 104 viviendas protegidas, de compra y alquiler, que puedan estar en el mercado local en menos de dos años. Para ello, es imprescindible la cesión de suelo público por parte del Ayuntamiento para que se puedan edificar las viviendas sin repercutir el precio del suelo sobre el coste final, permitiendo así viviendas dignas y a precios asequibles.

La construcción de estas viviendas se distribuirá entre suelo proveniente del aprovechamiento medio de la nueva urbanización de la calle industria y suelo de equipamientos de que dispone el Ayuntamiento. Otras alternativas planteadas por otros partidos, seguramente son posibles, aunque olvidan un elemento fundamental, la cohesión social. Los socialistas entendemos que la vivienda protegida debe ser un elemento de cohesión ubicado en zonas con una buena calidad de vida en la que puedan convivir trabajadores, estudiantes, personas mayores y profesionales liberales. La cohesión es eso, que en una nueva urbanización convivan edificios de alto estanding de vivienda libre con promociones de vivienda pública.

Si el Ayuntamiento cede el suelo, y la obra la desarrolla la Generalitat los precios finales serán los siguientes:

Piso de compra:

Piso para discapacitados + Parking + IVA 7% = 105.509,78€
Piso aprox. 60m² + Parking + IVA 7% = 106.838,38€

Piso de alquiler:

Precio m2= 4,22€/mes = aprox. 200 €/mes

Continuando con los datos, nuestra propuesta consiste en la puesta rápida en el mercado de 104 viviendas, 33 de compra y 71 de alquiler. Mediante la vivienda de compra pretendemos comenzar a dar respuesta a la necesidad de los diversos colectivos que pretenden acceder a la vivienda en propiedad pero que no se lo puede permitir por lo prohibitivo de los precios.

En cuanto a la vivienda de alquiler nuestra intención es actuar en dos frentes: la emancipación de los jóvenes y la calidad de vida de la tercera edad. Es por ello que proponemos la construcción inicial de 44 viviendas de alquiler para jóvenes a los precios antes señalados y con el objetivo de facilitar la emancipación y garantizar el derecho a la vivienda.

En cuanto a la tercera edad nuestra propuesta consiste en la construcción de 27 viviendas en suelo cercano a la residencia y desarrollar un convenio de colaboración entre Ayuntamiento y residencia. La finalidad es que nuestros mayores puedan continuar viviendo emancipados, si así lo deciden, pero contando con los servicios asistenciales que pueda prestar la residencia: enfermería, asistencia médica, actividades, etc.

Todos los pisos, los 104, estarán dotados de plaza de aparcamiento para reducir el impacto de la movilidad en la zona y se construirán atendiendo a criterios de sostenibilidad y ecoeficiencia en lo que se refiere a agua, energía, residuos, materiales y técnicas constructivas.

Sabemos que 104 viviendas no son suficientes, a pesar de ser la mayor actuación desarrollada en Olesa, es por ello que estamos elaborando otras propuestas que tienen como ejes la cesión de suelo municipal, la modificación del Plan General de Ordenación Urbana y una política de ayudas y descuentos en tasas e impuestos para fomentar la vivienda de alquiler de iniciativa privada.

¡VIVA EL MAL, VIVA EL CAPITAL!

2006-12-21T14:48:00.000+01:00

"¡Por Saticón, Orticón y Plumbicón!"

Bruja Avería

En estos días TVE conmemora sus 50 años de historia mediante progamaciones especiales. Es evidente que la historia de la televisión es la historia de un pais a traves de imágenes, más aún si estas provienen de una televisión pública cuya finalidad última es el servicio al ciudadano.

En este sentido nuestra historia televesiva se inicia oficialmente el 28 de octubre de 1956 con una primera emisión desde los estudios del Paseo de la Habana, para apenas unos 600 televisores en toda España. Aunque ya había empezado a funcionar experimentalmente un par de años antes.

Des del 14 de septiembre TVE emite el programa "la imagen de su vida" que hace un recorrido por diferentes imágenes de archivo de la cadena pública. Ayer durante el programa se presentaron diferentes imágenes de otro programa, "la bola de cristal", que demuestran que en la mayoría de casos la programación televisiva ha involucionado. No es lo mismo un programa infantil presentado por Leticia Sabater que por la Bruja Averia...

La bola de cristal era el entrenimiento infantil y no tan infantil de las mañanas de los sábados de los años ochenta, con un alto contenido social y cultura que todavía hoy genera simpatías. Es por esto, y por mi entusiasmo por el personaje principal (mi gato se llama avería...) que no he podido evitar incluir en este artículo una proclama de la bruja avería que sirvió de introducción al libro escrito sobre el programa en el 2003 por su directora Lolo Rico, un genio.

PROCLAMA DE LA BRUJA AVERÍA

Será corta y clarividente como el cerebro del Presidente. Será clara y sin objeción como un sumario de Garzón. Será franca y sin pamplinas como la explosión de una mina. Y el que la lea de un tirón, contraerá sin remedio el sarampión. ¡Vivan las revistas del corazón! ¡Viva la Legión!

¡Por un fusible y un rotor! Es una advertencia al lector: las cosas van mal, pero irán peor. Digan lo que digan, éstos gripan mejor que Reagan. La Humanidad no para de avanzar: primero vino Felipe y ahora tenemos a Aznar. ¿Por qué no me dejan participar? ¡Por un cable y un pistón! ¡No acepto la jubilación! Hace quince años que no hago daño.

Desde los tiempos de Don Pelayo no puedo utilizar mi rayo. Ja, ja, ja, soy mala, soy polarizante y en vez de ir a pie voy siempre en tanque. ¡Quiero gripar a la población civil! ¡Quiero tener mi propio misil! O averío o reviento. ¿Por qué no me dan un nombramiento? Volveré, os lo garantizo, y globalizaré hasta el granizo. Recuperaré, como Proust, el tiempo perdido, pero en lugar de magdalenas usaré explosivos.

¡Viva Operación Triunfo! ¡Vivan los anuncios! Me casaré con Bush y juntos pariremos un obús y un poco más adelante nuestros nietos serán tanques. Pasearemos de la mano por un mundo sin humanos. Nos besaremos sin freno lanzando alegremente barrenos en casas, plazas y campos de centeno. Nos juraremos fidelidad ante un hongo nuclear. Deshojaremos margaritas con barras de dinamita. Por Orticón, Saticón y Plumbicón, bombardearemos abrazados televisión y emitiremos desde los escombros escenas que llenarán de asombro: una ancianita que estalla en mitad de la pantalla y un huérfano que hace explosión patrocinado por Enrón. Repartiremos las ventajas de la evolución: cada hombre tendrá su muñón y nosotros venderemos las muletas, en dólares y en pesetas. Y bomba a bomba y verso a verso democratizaremos también el Universo.

Ah, me laten los émbolos de un júbilo sagrado, destruir la galaxia entrelazados. Fundiremos, mi amor, las estrellas, que negras lucirán más bellas. ¡Y llevaremos a la luna un grupo de la tuna! ¡Viva la sexta flota! ¡Viva la base de Rota!

Pero, ¡qué digo!, soy española, como la tortilla y el Hola, como Gibraltar y el traje de cola. Soy del país del sol, del jamón y la Legión, donde nació Colón y el Madrid es campeón. ¡Traición! ¡Traición! Me limitaré a la Nación.

Griparé con mucho tino en nuestra unidad de destino, desde los Pirineos al Guadalquivir. ¡Viva Perejil! ¡Viva el garrote vil! Gripar, fundir, averiar... admiro también a Aznar. Con él me he de casar. Juntos fundaremos un polvorín familiar y criaremos un sueño nuclear. Haremos juicios sumarios y bajaremos los salarios. Meteremos entre rejas a todo el que tenga orejas; pondremos a prueba su inocencia conforme a la más avanzada ciencia: todo el que sobreviva a una explosión, será conducido a prisión, por no obedecer a la Naturaleza.

¡Viva la libertad de empresa! Acabaremos con el paro aumentando los accidentes de trabajo; flexibilizaremos el mercado privatizando hasta los tornados. Todos seremos españoles, salvo los inmigrantes, ¡que se lo hubieran pensado antes! Ja, ja, ja, los aplastaremos con elefantes. ¡Por un electrodo y un radar! Haremos autopistas en el mar, que aún está por urbanizar, e iremos desde Galicia a Inglaterra siempre por tierra.

¡Viva el chapapote! ¡Viva el garrote! Este es mi ideario: los humanos serán millonarios y el resto no serán humanos; y al que no tenga cien millones lo fundiremos con uranio. Gripar, fundir, averiar... cuando se empieza, no se puede dejar. ¡Qué alegría, gripar en buena compañía! He vuelto, soy la bruja Avería.

Ja, ja, ja, qué mala, pero qué mala soy. El que no grite conmigo, recibirá un castigo.

¡Viva la economía!

¡Viva la CIA!

¡Viva Jose María García!

¡Viva Davos!

¡Vivan los clavos!

¡Viva la Unión Europea!

¡Viva Corea!

¡Viva el anthrax y la lepra!

¡Viva la Edad de Piedra!

¡Viva Eurovisión!

¡Viva el buen ladrón!

¡Viva el camaleón!

¡Viva el Prestige!

¡Viva el anís!

¡Viva viva viva!

¡Viva la Liga y viva el eje fatal!

¡Viva el Mal! ¡Viva el capital!
Pero, sobre todo, ¡viva La Bola de Cristal!

Ja, ja, ja, qué mala, pero qué mala soy.

EL BENESTAR DELS CIUTADANS, LA NOSTRA PRIORITAT

2006-12-21T14:21:00.000+01:00

El socialisme democràtic, en la seva recerca de la igualtat d’oportunitats i la justícia social, es caracteritza per la defensa de l’Estat del Benestar que, tradicionalment, s’ha caracteritzat per tres pilars bàsics, ensenyament, salut i serveis socials (pensions). L’aprovació de la llei de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (llei de dependència) contempla un nou dret de la ciutadania a Espanya, el dret de les persones que no es poden valdre per si mateixes a ser ateses pels poder públics. Aquesta llei, impulsada pel govern Zapatero, significa un increment substancial de l’Estat del Benestar amb nou pilar que s’afegeix als tres clàssics: la dependència.

Pel que fa a Olesa, la gestió de l’equip de govern socialista sempre ha anat enfocada cap a les polítiques socials i la millora de serveis i infraestructures, per tal de garantir una bona qualitat de vida als olesans i les olesanes. L’actual legislatura, ha significat un increment important en les inversions a Olesa, quelcom que ha estat possible gràcies a l’existència d’un doble govern de progrés: a la Generalitat i a l’Ajuntament. De fet, només durant els exercicis pressupostaris dels anys 2005 i 2006 la Generalitat ha invertit en la millora de la nostra ciutat més de 15 milions d’euros (2.500 milions de pessetes). Mai, cap equip de govern d’Olesa havia aconseguit un volum tant important d’inversió per al municipi.

Ara, que s’acosta el final de la legislatura arriba el moment de començar a rendir comtes amb els ciutadans i les ciutadanes, i, per tant, ara és el moment d’explicar la gestió del govern socialista al capdavant de l’Ajuntament. Tot i els possibles errors, que de ben segur han existit, els socialistes fem un balanç positiu d’aquesta legislatura. Les nostres prioritats, quelcom que ens diferència d’altres forces polítiques, han estat les de enfortir l’Estat del Benestar, des de l’àmbit local. Es per això que entre els anys 2003 i 2007 a Olesa s’han invertit més de 30 milions d’euros en nous serveis i noves infraestructures. Com saben, aquestes inversions no només han estat generades per l’Ajuntament sinó també per d’altres administracions (Diputació de Barcelona, Generalitat, Estat, Consell Comarcal, fons europeus, etç.), però en qualsevol cas, l’aconseguiment i gestió d’aquests recursos econòmics ha estat un esforç i un èxit dels nostres companys del PSC al capdavant de l’equip de Govern.

A continuació, mostrem un resum de les que considerem han estat les principals inversions de la legislatura 2003-2007 i de la despesa que han significat. De ben segur moltes d’aquestes inversions comencen mes tard del que tots esperàvem però finalment les tindrem i hauran contribuït a millorar la nostra ciutat.

ENSENYAMENT I CULTURA

Inversions en execució
Construcció nova escola Sant Bernat (2.100.000€)
Reforma i ampliació CEIP Ferrà i Esteve (1.826.000€)
Construcció nou CEIP (1.600.000€)
Construcció nou institut (3.475.000€)
Construcció auditori Casa de Cultura

Inversions executades
Construcció nova llar d’infants municipal (1.500.000€)
Ampliació biblioteca (900.000€)

SANITAT

Inversions en execució
Ampliació Cap (1.000.000€)

Inversions executades
Servei permanent d’ambulàncies a Olesa amb 2 unitats medicalitzades del SEM

SERVEIS SOCIALS

Inversions en execució
Construcció d’habitatges de protecció al carrer indústria (1.000.000€)

Inversions executades
Nova seu de serveis socials i ampliació del centre obert (26.956,45€)
Remodelació de l’esplai d’avis.
Desenvolupament d’una bossa d’habitatge de lloguer

DEPENDÈNCIA

Inversions executades
Increment servei d’assistència domiciliària per a la gent gran (més de 80 nous serveis)
Creació d’un pis tutelat per a gent gran (22.666€)
Conveni per a la instal•lació d’ascensors a habitatges amb subvencions públiques
Creació de 100 noves places a residències de tercera edat

TRANSPORT PÚBLIC I TEIXIT INDÚSTRIAL

Inversions en execució
Desdoblament línia FF.CC. fins a Olesa de Montserrat (5.174.000€)
Urbanització la Flora Indústrial (nou polígon) (6.629.112€)
Urbanització polígon industrial Archs – Lincolor (1.225.695€)

Inversions executades
Tarifa integrada del Bus interurbà reduint despesa en mobilitat dels ciutadans
Construcció de passos soterrats a la línia de FF.CC.

SERVEIS I INFRAESTRUCTURES

Inversions en execució
Cobriment pista exterior pavelló Salvador Boada (220.000€)
Urbanització del carrer gras (54.000€)
Urbanització la Flora habitatges (432.826,66€)
Soterrament transformador Sant Bernat (69.372,70€)
Nou servei de recollida d’escombraries (1.500.000€)

Inversions executades
Construcció noves pistes i nou local petanca.
Urbanització parc de l’Estatut (362.149,15€)
Ampliació del cementiri municipal (101.873,54€)
Creació d’un nou local d’entitats a la plaça dels països catalans. (147.028,41€)

Per tot això, creiem que Olesa haurà millorat molt en finalitzar el mandat de l’actual equip de govern. La nostra ciutat aviat contarà amb importants avenços en serveis socials, ensenyament, sanitat, dependència, transport públic, desenvolupament del teixit industrial i millora de les infraestructures. Som conscients, que encara ens queda molt per fer, precisament per això volem continuar treballant per la millora d’Olesa i contem a tots vosaltres.

AVALOT: LA LLUITA CONTRA LA PRECARIETAT LABORAL DELS JOVES

2006-11-17T14:33:00.000+01:00

"A aquellos que luchan por un nuevo y mejor país
que hacen de la palabra y la razón
su arma contra el olvido"
Subcomandante insurgente Marcos

L’Avalot es la primera organització sindical juvenil constituïda a Catalunya i una de les primeres a Europa. Aquesta organització planteja reivindicacions joves en defensa de la dignitat laboral i l’emancipació social.

L’Avalot, va néixer com un projecte innovador dins del sindicalisme català, la intenció va ser la de crear un espai autogestionat (de joves i per joves) dins de la UGT participant del sindicat però clarament emancipats: amb propostes, reivindicacions i formes de fer pròpies.

Si be es cert que el començament va comportar un rejoveniment de la UGT amb canvis importants, no es menys que al llarg de la seva història ha liderat importants transformacions socials a Catalunya. L’Avalot ha significat un cop d’aire fresc dins el teixit associatiu. Les seves formes de fer, d’actuar i de reivindicar, han comportat importants victòries en la batalla contra la precarietat juvenil.

En un context en el que la manca de participació dels joves sembla la norma és tota una satisfacció comprovar que hi ha organitzacions que cada cop apleguen més gent i generen més activitat. La fórmula de l’èxit: pluralitat, dinamisme, originalitat i, sobretot, la capacitat per combinar reivindicació amb coherència, acció amb propostes i treball amb gresca.

L’Avalot sempre ha intentat unir esforços amb d’altres entitats joves, i quant ho ha aconseguit i ho ha coordinat ha aconseguit importants èxits per a la classe treballadora com la modificació de la llei d’ETT per equiparar els sous entre els treballadors mitjançant una ILP (iniciativa legislativa popular amb recollida de signatures) o l’increment del SMI entre d’altres.

Ara, amb el seu “comando precario”, han pogut denunciar públicament pràctiques laborals il·legals amb ofertes de treball sense contracte, sense seguretat social... Barrejant periodisme d’investigació i acció sindical, amb una fòrmula d’originalitat garantida han aconseguit una altra victòria en la lluita contra la precarietat laboral juvenil.

Adjunto el link de la web en la que penjen les seves denúncies públiques sobre pràctiques il·legals.

Comando precario

Gràcies companys per la vostra acció sindical, ànims i endavant!

L'Opinió del Sr. Pere Planas

2006-07-04T14:23:00.000+02:00

“mai acceptaria pertànyer a un club

que m’acceptés com a soci”

Groucho Marx

En política, com en tot a la vida, un ha de saber quan és el seu moment i quan s’ha acabat. En política, aquestes decisions no només depenen d’un mateix sinó també del col·lectiu polític que representat que és qui té la legitimitat per decidir.

A més, quan un líder “carismàtic” es retira acostuma a triar un hobby per destinar el seu temps lliure. A mode d’exemple, Jose Mª Aznar ha escollit donar conferències molt ben pagades a universitats dels EUA i Felipe González es dedica a dissenyar joies.

A Olesa el Sr. Pere Planas ha triat la mateixa via que Ramoncin, es a dir, convertir-se en tertulià i articulista d’opinió a la premsa comarcal. De fet, el seu hobby consisteix en carregar contra els socialistes en qualsevol moment. Fins aquí cap problema, cadascú dedica el temps al que vol. El que si que ens ha sorprès es que en un dels seus articles li va poder l’odi visceral contra el govern per sobre dels seus principis nacionalistes i de defensa del català, ara, en Pere Planas fins i tot publica articles en castellà. Qui ens ho havia de dir fa uns anys...

Això no es tot, també es baralla amb els seus propis companys de Partit i ho fa en públic, mitjançant articles d’opinió i cartes obertes. Sembla que el Sr. Planas no entén que a CiU democràticament han triat una altra cap de llista.

Grocho Marx va dir una vegada: “mai acceptaria pertànyer a un club que m’acceptés com a soci”, en Planas aplica el mateix criteri però a la inversa i s’esforça moltísim en liderar un col·lectiu polític que no el vol com a líder.

Fetes aquestes consideracions prèvies m’agradaria entrar en detall sobre els darrers articles publicats per el Sr. Planas a l’Opinió.

Pel que fa al número 111 corresponent a Juny de 2006 en un article titulat Olesa, grues i autopistes menciona que l’Alcalde socialista no ha aconseguit inversions d’altres institucions per a Olesa per por a barallar-se amb els socialistes de Barcelona. En aquest sentit, cal recordar-li, Sr. Planas, que només en el pressupost del 2006 la Generalitat inverteix a Olesa més de 15 milions d’Euros, la inversió més forta que ha fet mai la Generalitat a Olesa. De fet, recordi que quan governava Jordi Pujol, el seu company de partit (que no amic, ja que com es veu a vostè ja no el volen a Convergència, al menys a la secció d’Olesa), les inversions a Olesa van ser mínimes. Semblava que per el pujolisme, els Ajuntaments governats per els socialistes, especialment els del Baix Llobregat, no contàvem i, “pulutant” els ciutadans d’aquests municipis tenien menys drets. Li agrairia que fes un exercici amb tota la sinceritat del món, sumem el que va invertir la Generalitat a Olesa durant els anys que vostè va ser Alcalde, o millor encara, durant els anys en els que vostè va formar part de l’equip de govern municipal i comparem-los amb aquesta legislatura. També ho podem fer d’una altre manera, li donarem avantatge, sumi les inversions de la Generalitat a Olesa durant el seu mandat i les fetes a Olesa només durant l’any 2006. Creu que la Generalitat va invertir a Olesa més de 15 milions d’euros (dos mil cinc-cents milions de les antigues pessetes), durant el seu mandat?

En quant al número 112 corresponent a Juliol de 2006 en un article titulat Rives Blaves més un segon pla de sanejament, vostè assegura, erradament, que l’Ajuntament està abocat a un segon pla de sanejament per haver aprovat un reconeixement de crèdit de 485.000 €. No se si s’ha equivocat fent els números, cosa que dubto, o només ha explicat part de la història, amagant la resta als lectors. Perquè vostè sap que l’exercici pressupostari de l’any 2005 es va tancar amb un romanent positiu de tresoreria de 800.00 € (133 milions de les antigues pessetes). A més, també sap que amb aquest romanent es va cobrir la despesa generada per el reconeixement de crèdit que vostè menciona i, tot i així, l’Ajuntament encara disposa d’un romanent de tresoreria de 344.844 € (55 milions de les antigues pessetes). “Pulutant”, Sr, Planas, no digui mentides. La gestió econòmica de l’Ajuntament ha estat brillant en els darrers anys, sap perfectament que des de l’any 2000 l’Ajuntament esta tancant el seu pressupost anual amb superàvit i a partir del 2001 sempre amb romanents de tresoreria de més de 600.000 € (100 milions de les antigues pessetes). Per cert, una última pregunta, durant els seus anys com a Alcalde, va tancar alguna vegada un pressupost amb més de 100 milions de superàvit?

Sr. Planas, un consell, faci com la resta de líders carismàtics i retiris, ara, ni els seus companys el volen. I, per cert, deixi d’assessorar en matèria d’estratègia política, li recordo que amb el seu liderat CiU no va guanyar mai les eleccions municipals a Olesa. Es més, sense vostè, sembla que els resultats de CiU a Olesa milloren. I es que, com algú va dir una vegada “una retirada a tiempo es una victoria”.

Recordatori a la Marta Mata

2006-06-29T14:15:00.000+02:00

Comunicat del Centre d'Informació i Serveis
als Estudiants de Catalunya

Des del CISEC compartim la tristesa per la pèrdua de la Marta Mata, que ens deixa una empremta importantíssima en la Catalunya actual.

La que fora actual presidenta del Consell Escolar de l’Estat, mestra de mestres, catalanista i compromesa amb l’educació integral seguirà sent per tots i totes exemple en la lluita per una escola pública, laica i de qualitat. El llegat que ens deixa és i serà referent per a tothom que es digui educador o educadora, per a tothom que es digui ciutadà o ciutadana, una eina de gran valor en la tasca -compartida amb ella i tants d’altres, que voluntàriament ens imposem- de transformació social.

Descansi en pau.

ON S'HA PERDUT EL SENY CATALÀ?

2006-05-15T11:58:00.000+02:00

Analitzar el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya es analitzar el context polític i els representants polítics catalans. En primer lloc, cal recordar que ens trobem en el període més llarg d’estabilitat política en democràcia d’aquest país al llarg de la seva història. Podem dir, doncs, que som un país amb una democràcia consolidada quelcom que ens ha permès debatre i elaborar una proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

L’Estatut de 1979 porta ara vint-i-cinc anys de vigència, temps que ens ha servit, amb base en aquest text jurídic, per avançar en l’autogovern i consolidar la democràcia. L’elaboració del nou estatut s’ha d’entendre com un procés de maduresa política i de superació com a col·lectiu ciutadà, com a nació. Cap de nosaltres podia imaginar un debat d’aquesta profunditat identitària i de defensa dels valors del catalanisme polític deu anys enrere. Els debats que s’han anat succeint al Parlament de Catalunya, al Congrés i al Senat eren impensables fa uns anys. En qualsevol cas, no queda cap dubte sobre la necessitat d’exercir els nostres drets com a poble, que ens atorguen tant l’estatut de 1979 com la Constitució Espanyola. Era imprescindible superar-nos, l’estatut vigent s’havia de superar, era necessari per el desenvolupament de Catalunya, per el nostre progrés econòmic, social i democràtic. Tots estem d’acord, doncs, en que aquest era un pas imprescindible.

Com dèiem abans cal fer un anàlisi també dels representants polítics. El seny català, el màxim exponent de la nostra classe política ha estat durant molts anys la bandera de les relacions entre Catalunya i Espanya. El seny que es defineix al diccionari de la llengua catalana com la sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença i actuació; era la bandera amb la que va sortir la proposta de nou Estatut del Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005 i havia de ser la nostra identitat, la imatge dels nostres representants polítics, en els posteriors debats polítics a les Corts Generals.

De fet, tota la premsa catalana coincidia en el seu anàlisi de la situació en les seves edicions del dia 1 d’octubre: els nostres polítics havien estat a l’alçada de les circumstàncies i havien cobert amb èxit totes les expectatives. Un anàlisi que es feia acompanyat de les fotos dels caps de llista que havien protagonitzat l’acord. Posteriorment, amb el debat sobre l’admissió a tràmit de la proposta que es va produir al Congrés dels Diputats, la valoració continuava sent positiva. Molts de nosaltres varem seguir, amb il·lusió i amb gran expectació, aquell debat per la televisió pública i per la premsa de l’endemà. Per primera vegada, després de més de vint-i-cinc anys, la majoria dels partits polítics catalans estaven d’acord i donaven una imatge de serietat, de cohesió, de responsabilitat, deixant de banda consideracions partidistes i electorals.

Avui, segurament cap d’aquests diaris tornaria a fer el mateix anàlisi. A partir del primer debat al Congrés dels Diputats, el seny català es va perdre en algun punt entre Barcelona i Madrid, la veritat es que no sabria dir si ens el varem deixar a Catalunya o el varem perdre amb tant viatge, però la veritat es que s’ha esfumat.

El darrer dimecres dia 10 de maig l’Estatut va superar el seu darrer tràmit al Senat, a on va ser aprovat amb l’abstenció d’Esquerra Republicana de Catalunya, un dels principals partits que fins a l’endemà, dijous 11 de maig en el que els seus Consellers van ser cessats per decret del President, conformaven el govern tripartit de la generalitat. Un govern que es sustentava sobre l’acord del tinell, un acord que a la seva vegada es sustentava sobre la necessitat de reformar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Finalment l’electoralisme ha pogut amb ERC.

Avui, quan tot apunta a que el Referèndum sobre l’Estatut es farà el proper 18 de juny la cohesió ha donat pas a la confrontació. ERC no ha sabut estar a l’alçada de les circumstàncies i ha canviat la seva actitud en la recta final del tràmit de reforma, han traït tots els valors del Catalisme polític, i el que es més preocupant, amb trencat amb la seva història i amb els seus símbols. Algú imagina a Lluis Companys demanant el vot en contra a aquest Estatut? Es inimaginable, era impensable que una de les formacions polítiques que va facilitar la construcció de l’Estatut de Núria, que també va ser modificat a les Corts Generals, demanés el No a un Estatut que supera, de llarg, el de Núria i que avança amb pas ferm en l’autogovern.

Sobre el cessament dels Consellers d’ERC, només hi ha un comentari a fer. No es acceptable que desprès de la reunió a Puigcerdà, desprès de l’escàndol de les cartes demanant un impost revolucionari als treballadors i les treballadores de la Generalitat, desprès que es conegués públicament la relació de l’ex-conseller Vendrell “el breu” amb atemptats de Terra Lliure, després de les declaracions de l’ex-conseler Carretero “el hooligan” i desprès que demanessin el No a l’Estatut essent aquest la base del pacte del Tinell facin servir el victimisme. No es acceptable que Carod-Rovira parli de persecució política cap a ERC. Tots els escàndols polítics al govern han estat per ells, per tant, que assumeixin la seva responsabilitat. No han demostrat ni un xic de serietat en el procés del cessament, estic d’acord amb Carod, el President no els hauria d’haver cessat, si fossin mínimament coherents amb allò que diuen haurien marxat ells del govern.

Tot això davant el repte més important de tot el procés: la participació al referèndum. Ara, amb aquest referèndum es quan tindrem l’oportunitat de veure la correlació entre les polítiques desenvolupades per els nostres representants i allò que demanda la ciutadania. Es temps d’acció i de reflexió, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hem d’actuar, hem de dir la nostra. El referèndum ens ha de servir a tots per diverses qüestions: poder valorar l’actitud dels nostres polítics, donar la nostra opinió vinculant sobre la proposta d’estatut aprovada a les Corts Generals de l’Estat i veure, mitjançant el nivell de participació, la implicació de la ciutadania amb el procés de reforma.

La meva opinió sobre aquesta última qüestió es clara: hem de participar. Jo, personalment, aniré a votar i ho faré favorablement. No pretenc amb aquestes conclusions fer una defensa del si a l’Estatut, ans al contrari, que cadascú voti en funció de les seves idees i les seves creences. Crec que hem de fer un exercici de responsabilitat de “seny”, el mateix que demanem de la nostra classe política i això ho hem de fer mobilitzant-nos.

Catalunya es una terra de gent compromesa que ha donat al llarg de la història autèntics exemples de maduresa democràtica mobilitzant-se massivament quan ho ha considerat necessari. Ara es necessari. Cal que el proper 18 de juny, si finalment es aquesta la data, anem tots i totes a votar. Avui, participar del referèndum és quelcom més que un dret fonamental, es una obligació ètica dels catalans i les catalanes.

¡VIVA EL PRIMERO DE MAYO!

2006-05-02T11:43:00.000+02:00

Como cada año, jóvenes, mujeres, inmigrantes, estudiantes y trabajadores celebramos el día del trabajador. Miles de personas, 30.000 según los organizadores y 6.000 según la guardia urbana, nos dirigimos a ronda universitat esquina con la plaza urquinaona de Barcelona para seguir a la cabecera de la manifestación presidida por el lema “Per la pau, la ocupació estable i amb igualtat”.

Como cada año, el recorrido de la manifestación finalizó en la plaza de la Catedral donde los dirigentes de los dos sindicatos mayoritarios formularon sus manifiestos en los que exponían las reivindicaciones de los sindicatos de clase.

Adjunto fotos de la manifestación (perdón por la calidad pero estan tomadas desde el móvil):

Desde aquí quiero aprovechar para felicitar a dos colectivos fundamentales que estuvieron muy activos en la manifestación y que bajo mi punto de vista son el futuro de la clase trabajadora y sus reivindicaciones: los jóvenes y los inmigrantes. Es curioso, pero las reivindicaciones de ambos sectores fueron muy similares: vivienda y trabajo seguro y estable. Los dos colectivos se hicieron notar mucho y, con ello hicieron aún más presentes sus exigencias.

Como cada año, las reivindicaciones de los trabajadores y las trabajadoras se repitieron: más estabilidad en el empleo, contra la precariedad laboral y la igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres, la plena integración de los inmigrantes y políticas activas de vivienda. Una vez más, como ejemplo del corte internacionalista de la lucha obrera, ambos dirigentes sindicales lazaron consignas de apoyo y solidaridad con sindicalistas de los diferentes países en los que todavía hoy, en pleno siglo XXI no se reconocen los derechos ni las libertades sindicales. Por su parte, José Mª Álvarez no dejó de lado la condena unánime a la explotación infantil, una gran lacra social de nuestro siglo que se produce bajo la pasividad de las sociedades occidentales.

Como cada año, afiliados y simpatizantes de UGT, nos dirigimos al moll de la fusta para celebrar la trobada anual de sindicalistas con un plato de paella, un baso de rom cremat y música amenizando el acto. Un momento emotivo en el que te reencuentras con antiguos amigos, recuerdas “batallitas” y acabas bebiendo manzanilla y bailando sevillanas en la Feria de Abril…

Y es que el primero de mayo es cada vez una celebración, una fiesta reivindicativa en la que los trabajadores y las trabajadoras recordamos las victorias conseguidas, las derrotas sufridas y planteamos los nuevos escenarios, es decir, las victorias pendientes de conseguir. Una fiesta en la que excepto unos pocos, todos dejamos de lado nuestro “carnet de militancia” para conmemorar los más de 100 años de lucha obrera y es que en esta fiesta no miras si la persona de al lado es de ERC, PSC, ICV, UGT o CC.OO, sólo las exigencias comunes. ¿Alguien se imagina este grado de cohesión entre la izquierda sociológica en alguna reivindicación? Estaría ganada con sólo plantearse: ¡recordad el NO a la Guerra!

Por último hay que mencionar algunos detalles que personalmente no me dejaron un buen sabor de boca: la disminución en la participación con respecto a la manifestación del año pasado y lo más grave: no sonaron ni la internacional ni el segadors al finalizar la manifestación en plaza catedral. Supongo que lo primero esta relacionado con las largas colas en los peajes catalanes de todos aquellos que pasaron este puente en la playa. Respecto a lo segundo, espero que no sea más que un descuido por parte de la organización, de lo contrario estaríamos hablando de desideologización.

BENVINGUTS / BENVINGUDES

2006-04-26T13:19:00.000+02:00

Buenas noches, bienvenidos
Hijos del Rock & Roll,
os saludan los
aliados de la noche
Miguel Rios (Bienvenidos)

Avui estreno weblog i m’endinso en la profunditat de les tecnologies de la informació i la comunicació, un món apassionant però que fins ara observava des de la distància. Es per això que us vull donar a tots els lectors, subscriptors i curiosos diversos la benvinguda a aquest espai on-line en el que espero feu arribar molts comentaris i pugem generar debat arribant a conclusions. Crec que es necessari començat definint que es un bloc.

Segons la definició de l’enciclopèdia lliure i digital vikipedia, un weblog és un espai personal d'escriptura a Internet. Es pot definir com un diari online, un lloc web que una persona utilitza per a escriure periòdicament, en el qual tota l'escriptura i l'estil s'utilitza via web. Un weblog està dissenyat per a que, com a un diari, cada article (post) tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (weblogger) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat.

El concepte de weblog existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee (l'inventor de la web), tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun d'ells, però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 7 d'octubre de 1994, de la mà de Dave Winer.

L'11 d'octubre del 2005, el TERMCAT ha acceptat el terme bloc com a la traducció al català dels mots anglesos blog o weblog, en substitució del prèviament acceptat diari personal interactiu, o abreviadament dip, terme que pràcticament ningú feia servir.

Amb aquest bloc no només vull tenir un lloc personal d’escriptura, ans al contrari, la meva intenció és la de generar un espai d’opinió lliure i independent, al marge de dogmes i informacions oficials, obert al diàleg i a la participació. Tot això, si m’ho permeteu, des d’una òptica irreverent, jove i extraoficial.

El meu compromís amb vosaltres es el de mantenir una periodicitat setmanal, en principi cada dilluns, de publicació de noves informacions. Aquestes informacions tractaran temes molt variats: anècdotes del dia a dia, reflexions sobre la política, història, societat, esports...

Vull acabar aquesta benvinguda disculpant-me per avançat i per dos qüestions: en primer lloc, vull demanar-vos disculpes per si en algun moment no mantinc la periodicitat a la que m’he compromès i, en segon lloc, vull demanar disculpes a totes aquelles persones, entitats i/o institucions que es puguin sentir ofeses per les opinions versades, tant per les meves com per les de tots aquells que vulguin afegir comentaris. D’altre banda, a tots aquells que pensin d’una manera diferent els vull encoratjar a participar i fer-me arribar les seves opinions i comentaris.

BENVINGUTS AL MEU BLOC!