Google
 

martes, junio 12

12 DE JUNIO: DÍA MUNDIAL CONTRA EL TRABAJO INFANTIL

Alrededor de 218 de millones de niños y niñas están sometidos a la explotación infantil según la ONG “Save the children”.

La explotación infantil es una de las grandes lacras, cuando no la peor, de la sociedad mundial globalizada. Hace años ya de la Declaración de los Dereños del niño, redactada en 1924 por la fundadora de la ong “Save the Children”, Eglantyne Jebb y aprobada por la Sociedad de Naciones, pero todavía sigue existiendo.

Desde hace bastante tiempo, diversas organizaciones trabajan para erradicar la explotación infantil a través de acuerdos, marchas, acciones, informes. Cabe destacar la gran labor que están desarrollando la OIT, UNICEF y la ong “Salve the children”.

A pesar de todo la explotación continua y lo peor de todo es que es prácticamente imposible conocer a los máximos responsables. Es decir, aquellas grandes empresas que desplazan producción a países que no cumplen con la legislación laboral internacional, la Declaración de los Derechos de los niños o las libertades sindicales (elemento indispensable para combatir cualquier tipo de explotación. Mi intención hoy en este artículo era listar aquellas empresas que se lucrasen a través de la explotación infantil y pedir a los lectores que actuasen mediante el boicot a sus productos. Pero, para mi decepción, me ha sido imposible encontrar algo probado, es decir, por mucho que he buceado en informes o Internet no he encontrado empresas concretas con pruebas demostradas. Si es cierto que se habla de proveedores del grupo Inditex en Portugal o las zapatillas deportivas de NIKE, pero nada de esto aparece en los informes oficiales ni con pruebas reales. A mi entender, creo que este es el principal error de los informes de los organismos oficiales y las ong, aunque puedo imaginar que esto no se produce por el “miedo” que puedan tener a las represalias de los grandes departamentos jurídico y de marketing de determinadas multinacionales…

La primera declaración de derechos del niño, fue la Declaración de Ginebra sobre los Derechos del Niño de 1924, redactada por Eglantyne Jebb fundadora de la organización internacional Save the Children, que fue aprobada por la Sociedad de Naciones el 26 de diciembre de 1924. La Asamblea General de la ONU, aprueba en 1959 una Declaración de los Derechos del Niño, que constaba de 10 principios, concretando para los niños los derechos contemplados en la Declaración Universal de Derechos Humanos. Aunque la legislación y el sistema jurídico de cada país suele ser diferente, casi la totalidad de los países entienden las necesidades de los niños como sumamente importantes, por esto consagran medidas especiales para su protección.
Protección de la que no solo se ocupa una ley simple sino que, habitualmente, la misma Constitución

Entre los derechos que se protegen constitucionalmente se encuentran los siguientes:
Derecho a la educación
Derecho a una familia
Derecho a la atención de salud preferente
Derecho a no ser obligados a trabajar
Derecho a ser escuchado
Esta semana, la ONG “Save the Children” ha hecho público el informe Rompamos las cadenas de la esclavitud infantil donde señala que de los 218 millones de niñas y niños, de entre cinco y diecisiete años, que trabajan actualmente en el mundo, 126 lo hacen en condiciones peligrosas y 8,5 como esclavos.

En el informe, “Save the Children” describe las ocho peores formas de explotación infantil y el impacto directo que tienen sobre las vidas de los niños y niñas:

Trata infantil: Un crimen de bajo riesgo y altos beneficios que mueve anualmente 23.500 millones de Euros y afecta cada año a 1,2 millones de niños y bebés.
Explotación sexual con fines comerciales: 1,8 millones de menores son víctimas de este lucrativo negocio promovido por el turismo sexual.
Trabajo infantil forzoso por endeudamiento: Millones de niños en el mundo trabajan para pagar a usureros las deudas de sus familias. Sólo en India hay 15 millones.
Trabajo forzoso en la mina: Un millón de menores trabajan en minas y canteras de oro, diamantes, etc. En África occidental, 200.000, más de un tercio del total de la mano de obra.
Trabajo forzoso en la agricultura: Millones de niños y niñas menores de 15 años, algunos en régimen de esclavitud, se exponen largas jornadas a pesticidas y maquinaria peligrosa.
Niños soldados/combatientes: 300.000 niños y niñas menores de 15 años están relacionados de algún modo con las fuerzas armadas, la gran mayoría sufre abusos sexuales, algunos desde los 7 años.
Matrimonio infantil forzoso: 14 millones de niñas adolescentes dan a luz cada año y 100 millones de niñas contraerán matrimonio antes de cumplir los 18 durante la próxima década, la gran mayoría de ellas por obligación.
Esclavitud doméstica: Los menores esclavos domésticos, en su mayoría niñas, sufren castigos extremos como golpes con planchas ardiendo, flagelaciones y quemaduras con agua hirviendo en sus cuerpos.

Dicho esto y con el compromiso de incluir en un futuro, en caso de encontrarlo, un listado de empresas que se lucren a través de la explotación infantil para promover el boicot a sus productos os facilito una serie de links con más información sobra la explotación infantil en el mundo.

Informe recien publicado de la ONG Save the Children sobre la explotación infantil en el mundo: http://www.savethechildren.es/acciones/esclavos/informe.htm

Declaración de los Derechos del Niño: http://es.wikipedia.org/wiki/Declaración_de_los_Derechos_del_Niño

Video de la OIT sobre la explotación infantil: http://www.ilo.org/public/spanish/bureau/inf/wdacl/index.htm

miércoles, junio 6

VALORACIÓ DELS RESULTATS ELECTORALS

Ja ha acabat la campanya electoral i, per tant es hora de posar fi a aquest diari de campanya per tal de tornar a convertir-lo en el meu weblog tradicional. Abans però, crec que es indispensable fer una valoració dels resultats electorals que es van produir el diumenge 27 de Maig.

El sufragi universal ha parlat, tot i que sembla que cada formació política ha escoltat el que ha volgut. Evidentment cada formació política, inclosa la meva, ha fet la seva pròpia valoració dels resultats electorals: uns diuen que ha guanyat la continuïtat, uns altres que el canvi i, fins i tot algú ha intentat atribuir-se l’abstenció.

Es per això que intentaré fer pública una valoració personal dels resultats electorals amb la major objectivitat possible i bassada en dades i resultats.

En qualsevol cas les meves reflexions sobre els resultats electorals són les següents:

1.- El PSC ha tornat a guanyar les eleccions, essent la força més votada tant en percentatge com en nombre de vots i de regidors. Tot i així, el PSC ha baixat en nombre i percentatge de vots. Una valoració sobre si aquests resultats són bons o dolents és subjectiva, però en qualsevol cas requereix d’un anàlisi en profunditat de la situació política del municipi durant els darrers temps.

2.- El Bloc Olesà ha esdevingut la segona força política en nombre i percentatge de vots. Continuant amb el increment que ja va experimentar l’any 2003 respecte de l’any 1999. Cal esmentar que en aquesta ocasió el seu increment ha estat espectacular arribant a descavalcar a CiU com a segona força. Sota la meva humil opinió aquest increment es degut al treball que han fet des de l’oposició, a la seva connexió amb el teixit social i a la seva capacitat per liderar els problemes que durant aquesta legislatura s’han produït al municipi. Ara bé, queda pendent de comprovar si aquest vot es estable i perdurable o simplement el resultat de la conjuntura política del moment, però això no es podrà valorar fins el 2011.

Igual que en determinats moments he criticat al Bloc Olesà, i segurament ho continuaré fent en el futur atès que no estic d’acord amb algunes de les seves actuacions, cal felicitar a qui més ha incrementat el seu resultat, per això aprofito el meu bloc per felicitar-los públicament.

3.- CiU ha baixat en nombre i percentatge de vots passant a ser la tercera força política. Tot i així, els seus resultats li han permet assumir el cinquè regidor per només 4 vots en detriment de l’Entesa dels Olesans. El més significatiu però es el que s’ha produït al col·legi electoral Povill, feu tradicional de CiU i a on han estat descavalcats en benefici del Bloc.

4.- L’Entesa dels Olesans continua essent la quarta força política mantenint els resultats de l’any 2003. Sembla ser que la incorporació d’Olesa Cívica a la seva candidatura no s’ha notat en els resultats electorals. Al menys no a primera vista, tot i que seria possible que haguessin perdut algun del seu vot tradicional recuperant-lo amb l’aportació de la gent d’Olesa Cívica.

5.- ERC es qui mes oscil·lació ha patit en aquestes eleccions respecte del 2003. Han passat de ser la tercera a ser la cinquena força política del municipi i ha estat la formació política que ha experimentat una major davallada. Quelcom que segurament es produeix per haver conduït durant un temps la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament.

6.- El Partit Popular ha millorat els seus resultats a tots els col·legis electorals d’Olesa, encara que no prou com per a obtenir el segon regidor, concretament han incrementat al voltant d’un punt percentual i concretament 63 vots en termes de vots absoluts. Cal esmentar que el seu increment de vot era d’esperar atès que en aquesta ocasió la seva candidatura estava conformada integrament per gent d’Olesa.

7.- El POI, donada la baixa participació, ha obtingut un regidor amb només 450 vots. De fet, han obtingut representació tenint menys vots dels que va obtenir Olesa Cívica a l’any 2003 i que no els van permetre tenir representació al Consistori. Hi ha una cosa molt curiosa pel que fa al comportament electoral de PP i POI, la suma dels seus vots es pràcticament una constant. L’any 99 el POI va obtenir 942 vots i un 11,26% (cal recordar que en aquella ocasió el PP no es va presentar), l’any 2003 es presenta el PP i el POI baixa, tot i així la suma de vots a totes dues formacions polítiques dona 877 vots i un 9,26%. Finalment la suma de vots al PP i al POI a aquestes darreres eleccions municipals es de 1020 i un 11,83%. En conclusió, entenc (és únicament una opinió personal) que el PP i el POI comparteixen electorat.

Conclusions:

Les lectures partidistes dels resultats electorals es divideixen en dos conclusions fonamentals, legítimes totes dues. Un sector llegeix en els resultats electorals que Olesa a triat un canvi (lectura legítima donat el increment de vots dels partits de l’oposició). Un altre sector llegeix en els resultats que Olesa torna a confiar en la continuïtat (lectura també legítima donat que els partits que van formar l’acord tripartit de govern continuen sumant majoria absoluta).

Pel que a mi respecta no es poden fer aquestes lectures tant simplistes sobre els resultats electorals que com diu algun sociòleg responen a causalitats múltiples i variables. Crec sincerament que ningú pot atribuir-se el coneixement de l’opinió de la ciutadania respecte dels possibles acords de govern. Per tant, les meves conclusions sobre els resultats electorals són les següents:

- Les formacions polítiques que van configurar l’anterior acord de govern han patit un vot de càstig per part de l’electorat. Un electorat que possiblement demandava tranquil·litat, estabilitat i bona gestió.
- L’Oposició, que durant aquesta legislatura ha estat liderada pel Bloc Olesà ha canalitzat aquest vot de càstig incrementant notablement els seus resultats.
- Les portes estan obertes a diferents acords de govern possibles que en qualsevol cas hauran de comptar amb dues de les tres forces més votades per tal de sumar una majoria sòlida i estable.
- El PSC, com a primera força política te la responsabilitat d’intentar formar un govern basat en els principis d’estabilitat, compromís, bona gestió i progrés per Olesa en el que en Jaume Monné sigui l’Alcalde. Tot i que entenc que la resta de forces polítiques també té legitimitat per fer-ho.