Com ja deuen saber pels diferents mitjans de comunicació, el carrer Alfons Sala, ja s’ha obert al trànsit i funciona amb tota normalitat. Ara que s’han acabat les obres de reparació i millora del carrer Alfons Sala és el moment de fer una reflexió en profunditat sobre tot el que ha succeït durant els quatre anys que el carrer ha estat tancat al tràfic i explicar-ne la seva història.
A l’any 2005, es va adjudicar l’obra d’urbanització del carrer a l’empresa constructora VOPI-4. Les obres comencen al mes de febrer del mateix any i van evolucionant amb una certa “normalitat”, tot i que, els veïns ja anaven advertint a l’Ajuntament dels diferents problemes que detectaven en l’execució de les obres. El mes de juliol del mateix any, quan l’empresa vol donar per finalitzades les obres, un grup de veïns del carrer presenten un document a l’Ajuntament, que inclou reportatges fotogràfics, en el que posen de manifest un seguit de defectes del carrer (cantonades malament executades, irregularitats en els nivells i les cruïlles, estanquitat d’aigua, dèficit de l’asfalt, xamfrans trencats, etç). La veritat, es que en aquell moment, tampoc es fa massa cas del que plantegen els veïns, tot i que es demanen diversos informes al respecte que apunten a que aquests problemes són interpretables i subsanables.
Cal aclarir, però, que el principal problema del carrer encara no s’havia detectat, tal i com es va poder comprovar al mes de setembre del 2005, moment en que es van enfonsar parts de l’asfalt del carrer. Tampoc llavors es va detectar l’origen real del problema, els desperfectes es van imputar tècnicament a una mala compactació del terra en alguns punts, quelcom que va portar a reparar únicament aquells punts que s’havien enfonsat.
Es en aquell moment, quan algun polític pregunta per l’execució de les obres i demana una còpia del llibre d’ordres que es detecta que no existeix l’ esmentat llibre i que, per tant, el seguiment de les obres per part de la Direcció Facultativa, no havia estat diguem-ne “molt acurat”. Allò va portar als responsables polítics a demanar noves proves tècniques, incloses inspeccions dels col·lectors amb càmeres. Va ser en aquell moment quan es va començar a veure la punta de l’ iceberg del problema real: l’estat del clavegueram. Tot i així, no es va dimensionar correctament l’abast dels desperfectes.
Com a conseqüència d’aquestes inspeccions s’ordenen reparacions del clavegueram i l’asfalt en el tram del carrer Alfons Sala comprés entre Metge Carreras i Cebrià Montserrat que l’empresa executa entre els mesos d’octubre i desembre de 2005. En finalitzar aquestes reparacions, acceptades per la Direcció Facultativa com a suficients, s’encarrega un informe pericial a la oficina tècnica de cooperació de la Diputació de Barcelona. Aquest informe que entra per registre a l’Ajuntament d’Olesa en data 1 de març de 2006 determina que existeixen greus deficiències en les obres executades, especialment pel que fa al clavegueram i les escomeses existents.
A partir d’aquest moment comença tot un procediment administratiu i jurídic que dura més de dos anys i que passa per diferents fases. La creació d’una comissió d’investigació, el cessament i la incoació d’expedients disciplinaris a la direcció facultativa, la contractació d’una nova direcció facultativa, l’elaboració de nous informes per part d’aquesta nova direcció que dimensionen realment l’abast del problema als col·lectors i les escomeses dels habitatges. És en aquest moment i amb aquests informes quan es detecta la magnitud del problema.
Amb tot això a la taula, l’Ajuntament va encetar una negociació amb l’empresa constructora per tal d’arribar a un acord de reparació que mai es va executar. Tot això amb un bombardeig constant de recursos, al·legacions i contenciosos administratius interposats per l’empresa constructora que han fet que tot els procés administratiu, extens en si mateix, s’allargués encara més.
Les actuacions que hem fet des de l’actual govern, d’ençà que vam assumir les nostres responsabilitats, també han durat molt, però s’han fet amb tota la seguretat jurídica. En primer lloc es va decidir resoldre el contracte amb l’empresa constructora i es van executar l’aval i la darrera certificació d’obres en concepte de danys i perjudicis, quelcom que va requerir d’un informe preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya que va trigar més de quatre mesos però que va donar la raó a l’Ajuntament. Posteriorment i d’acord amb els veïns es va redactar el nou projecte de reparació i millora del carrer i per últim es va adjudicar l’obra a la nova empresa constructora. En aquest cas, igual que en l’anterior amb un bombardeig constant de recursos, al·legacions i contenciosos interposats per l’empresa que havia executat malament les obres i que va allargar molt més tots els terminis.
Finalment, al gener del 2009 s’iniciaven les obres de reparació i millora que van finalitzar en data 24 d’abril. Aquestes noves obres s’han realitzat amb un seguiment exhaustiu per part de la Direcció Facultativa, l’Ajuntament i els veïns que han participat en totes les visites d’obres.
Ara el carrer Alfons Sala ja esta reparat, finalitzat i obert al trànsit, tot i que la seva història continuarà durant força temps. De moment l’Ajuntament ja ha guanyat el primer judici contra l’empresa, però encara en queden dos. El meu desig i suposo que el de molts altres és guanyar aquests dos judicis i fer pagar a l’empresa que va fer les obres malament fins l'últim cèntim d’euro que ens han costat aquestes reparacions.
Aquesta és la història del que ha succeït al carrer Alfons Sala d’una forma mes o menys resumida. De tota aquesta informació cadascun pot treure les seves pròpies conclusions, les meves són les següents:
Tots aquest problemes es podien haver resolt durant l’execució de l’obra al 2005, només hauria calgut un seguiment acurat per part dels responsables. A partir d’aquí, un cop acabada l’obra i amb la poca voluntat de col·laboració mostrada per l’empresa la cosa és complica i s’allarga molt. Durant aquests anys s’han seguit tots els tràmits necessaris i obligatoris per poder executar les reparacions amb totes les garanties.
Això no vol ser, ni és, una excusa sobre la gestió que s’ha desenvolupat des del Govern Municipal. Crec sincerament que ens cal fer, a tots plegats, una mica d’autocrítica sobre el que ha estat la situació del carrer Alfons Sala. Possiblement, la classe política d’Olesa no ha estat a l’alçada de les circumstàncies. El Govern anterior, per no escoltar als veïns i resoldre el problema quan es podia fer de forma ràpida i diligent. El Govern actual, per no haver estat capaç de trobar una solució més ràpida. I l’Oposició per limitar-se a sucar pa, a treure tot el profit electoral possible, sense plantejar ni una sola alternativa, ni una sola proposta que permetés resoldre el problema del carrer abans.
Pel que fa a la depuració de les responsabilitats, crec que ja s’ha fet. Les tècniques mitjançant la incoació d’expedients disciplinaris i les polítiques a les eleccions municipals. Es aquí, a on els polítics i els nostres partits assumim les conseqüències de la nostra gestió.
No voldria acabar aquest llarg article sense fer una menció als veïns del carrer. Exemple de reivindicació i de lluita per la millora del seu carrer. La seva tenacitat ha estat més que acreditada, però també el seu respecte i la seva coherència. Crec que han sabut demostrar que es pot reivindicar sense faltar al respecte. El temps ha demostrat que tenien tota la raó. També vull agrair-los la seva implicació i la seva col·laboració en l’execució de les obres. Cada divendres, a les 16.00 hores i de forma voluntària, una petita representació dels veïns ha assistit a la visita d’obres, han contribuït a l’anàlisi dels problemes que anaven apareixent i han participat en les decisions que s’han anat prenent. Sempre amb coherència, sempre amb responsabilitat.
